AIXÒ DE L'ECOLOGISME

Vagi per endavant tot el meu respecte pels espais naturals, des del convenciment que de la seva conservació en depèn, en gran mesura, la conservació de la vida al nostre planeta. Dit això, convé també advertir que, com diu en Jordi Sargatal, m’he convertit en un ecologista “pragmàtic”, entesa aquesta qualificació com a antònim de “dogmàtic”.
El sidral que han muntat al voltant de la conservació de la zona humida de la Ricarda al Delta del Llobregat és considerable i no crec que ningú hagi explicat objectivament quin és el problema i quines les possibles solucions.
La varietat d’ocells en aquesta zona humida, atesa l’actuació sistemàtica de falcons per allunyar aus en el moment d’enlairament dels avions, és més aviat escassa i juraria que ahir passant pel costat del Ter a Manlleu vaig veure’n més dels que podria observar a l’espai protegit esmentat, per tant el seu valor mediambiental per garantir la diversitat de la fauna és relatiu, i potser l’habilitació d’un altre espai inundat adequadament i més allunyat de les pistes seria una solució que actuaria en benefici de la tranquil·litat de les aus aquàtiques per les quals ara tothom sembla estar tan preocupat.
Si dic això és perquè resulta molt fàcil brandar la bandera de l’ecologisme per una bassa de relativa importància (“La Ricarda no es toca!”) quan sembla que no s’està treballant prou bé en la gestió d’espais naturals d’una importància capital com els Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre, per posar dos exemples puntuals.
No en tinc ni idea de si cal allargar la pista de l’aeroport o no, només tinc clar que hem engegat a pastar fang una milionada en inversió d’infraestructures sense el debat necessari sobre l’afectació ecològica de l’espai. A tot això, fixeu-vos que bé que han quedat els Comuns amb la ministra de treball i l’alcaldessa passejant-se per la zona i fent declaracions ecologistes que els surten enormement barates, perquè si es perd la inversió la culpa serà dels independentistes, com tot.