Confesso que la meva formació artística
és realment molt minsa i influïda sobretot per elements d’un classicisme que fa
temps que deu haver caducat, per tant quan em trobo davant d’una obra artística
visual em limito a dir si m’agrada o no a partir dels pocs criteris estètics
que dec tenir interioritzats.
Per això quan he vist l’Arc de Triomf de
París embolicat com si l’haguessin d’enviar per correu (que només hi faltava el
segell i l’etiqueta autoadhesiva amb les dades del destinatari), no m’he pogut
estat de formular el meu judici crític pobrament argumentat i dir-me: “Segur
que calia?”
Quan m’he assabentat del que ha costat
l’execució d’aquesta obra de mal gust (encara que sigui feta amb el segell del
senyor Christo i l’hagi pagat la seva fundació), uns 14 milions d’euros, he
pensat en tota la llista de coses que realment es podrien finançar amb aquests
diners i que segurament serien de molta més utilitat i favor a la humanitat.
Perquè, si voleu que us sigui franc, no
acabo de veure que aquesta suposada obra artística hagi d’acabar figurant a la
Història de l’Art com una de les fites importants del nostre segle, molt menys
quan tenim urgències que demanen a crits una militància més que severa. Si
almenys hi haguessin posat una etiqueta que digués: “Protegim el nostre
patrimoni artístic”, potser la meva intel·ligència coixa en matèria artística
hauria tingut un clau on aferrar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada