CARITAT CRISTIANA

Que un capellà deixi de ser-ne no és notícia, que un bisbe renunciï al seu estatus i demani la dispensa papal ja és un fet més greu. Que qui ho faci sigui el bisbe més jove d’aquestes contrades occidentals té un interès notable per als qui sempre suquen pa en el temes més morbosos.
El cert és que fa dies que els mitjans audiovisuals han convertit aquesta renúncia en un espectacle bastit amb conceptes misògins, masclistes i homòfobs sense cap mena de pudor ni contenció. No en podíem esperar cap altra cosa, potser esperàvem que TV3 fes ús d’una discreció i objectivitat superiors al que hem pogut extreure d’alguns comentaris.
De tot el que m’ha arribat, em quedo amb les paraules de Sor Lucía Caram, que vaig trobar molt encertades i fonamentades en informacions que circulaven per canals que la resta de mortals desconeixíem.
El que demanaria, si tingués cinc cèntims d’autoritat moral, és que deixéssim que Xavier Novell refés la seva vida en pau i que ho fes per retrobar un equilibri personal i emocional que ha fet aigües per totes bandes d’ençà que el van nomenar bisbe de Solsona. Apliquem-li la caritat cristiana que ell no va saber administrar en la majoria de casos en què va haver d’opinar i prendre decisions que la majoria de mortals no compartíem ni acabàvem d’entendre.