SOM MÉS RUCS DEL QUE ENS PENSÀVEM

 Quan resulta que els que crèiem més rucs acaben demostrant més intel·ligència que nosaltres, cal anar considerant que ens trobem a la cua del rànquing en intel·ligència política. La jugada de l’ampliació de l’aeroport del Prat per part del govern central ha estat magistral. I mira que pensava que a la ministra de transports li tocava un paper galdós, havent estat part implicada en el territori fins fa cosa de quatre dies. Doncs vet aquí que s’ha acabat el bròquil: no hi ha ampliació i a més a més la culpa és de la Generalitat. I la Raquel Sànchez ha salvat els seus mobles.
Ignoro la importància que aquesta ampliació podia tenir per al desenvolupament i reindustrialització del país, però quan penso en les tones de CO₂ que passen a l’atmosfera per causa de la combustió dels motors dels avions se’m fa evident que aquest mitjà de transport no és sostenible i ja triguem a trobar-hi alternatives.
Quan penso en la proximitat de les pistes de l’aeroport a un mar que en cosa de dècades augmentarà de nivell i les inundarà, no puc deixar de valorar la conveniència de l’ampliació que proposaven.
La pluja de milions que havien de venir a l’aeroport, potser que ens els donin i els administrarem en projectes de país més segurs i amb visió de futur. Tot i que, com que demostrem ser molt més rucs del que caldria, no sé si acabaríem dilapidant-los en ximpleries mentre discutim aferrissadament sobre la conveniència o no dels projectes realment importants. Em sembla que no tenim remei, i constatar-ho a les portes de la Diada em provoca un deseiximent preocupant.