dilluns, 6 de setembre de 2021

QUINES PENQUES!

El senyor Lesmes, prodigi d’autoritat moral amb segell de l’Opus Dei, malgrat trobar-se en una situació de caducitat que supera de llarg la del darrer iogurt que vaig llençar a les escombraries, es creu en el dret de donar lliçons de democràcia a tort i a dret. Un personatge com ell, que creu trobar-se just per sota de déu de l’escalafó de l’autoritat del país, no podia deixar passar l’oportunitat de fer el que saben fer els de la cúpula judicial: aprofitar el recurs de la hipotètica, pervertida i trepitjada separació de poders, que ara sí que li convé, per provar de soscavar els fonaments del govern actual.
Quina autoritat moral té el personatge en qüestió per erigir-se en garant d’una justícia imparcial quan s’han dedicat a pervertir-la fins al punt que han rebut advertiments de tots els organismes mundials que els criden a l’ordre i a la rectificació? Cap, no en té cap, però veure la ministra de justícia i la fiscal general de l’estat al seu costat amb posat de xais desvalguts diu molt de per on van els trets.
I per què no va fer cap referència al pollastre de corrupció que té muntat l’edifici de la corona, aprofitant que hi tenia el rei? Podria considerar-se deslleialtat institucional, es veu.   
D’altra banda, si tan preocupat està per la renovació del CGPJ, té una solució molt fàcil: dimitir, dimitir ell i tota la tropa que seuen a la mateixa taula. D’aquesta manera al cap de quinze dies tindríem renovada la cúpula del tercer poder de l’estat.
Per què no ho fa? Perquè potser els qui realment manen en aquest país que tenen collat amb l’afany de mantenir-lo com el seu negoci particular i traspassar-lo als seus hereus (tercera generació postfranquista) veuen perillar els seus privilegis. Deu ser això. És més fàcil donar la culpa als polítics, que no dic que no la tinguin, però no deixen de ser quatre estevets que durant un temps mamen de franc a costa de l’erari públic. Els qui hauríem de passar per la pedra són els que en mamen des que van néixer, però aquests, que es poden identificar amb facilitat, sempre resten rere les bambolines, no surten mai a escena. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada