PUNT FINAL

S’han iniciat unes converses que, si prosperen, potser permetran assentar les bases que permetin millorar el clima de diàleg que ha de permetre posar sobre la taula un conflicte etern que periòdicament s’enverina, i assajar, amb la suposada bona voluntat de tots els participants, d’acostar postures que permetin parlar de l’esmentat conflicte per anar marejant la perdiu perquè com diem aquí: “Qui dia passa any empeny”; altrament, i com que som prou estúpids per permetre que ens prenguin el pèl i a sobre sentir-nos satisfets, diu que si no es tria aquest camí “portarem el carro pel pedregar”.
Dit això, només afegir que l’espectacle de Junts, que mai no s’ha volgut asseure a una taula que diuen que no serveix per a res i confiaven haver trobat l’excusa perfecta en la incompareixença del presidente Sánchez, que era una ofensa a la nostra dignitat, quan aquest ha practicat el gir de guió a què ens té acostumats, s’han afanyat a proposar una colla de noms per asseure’s a la taula que el president Aragonès no podia admetre perquè no formaven part del govern.
I a la metròpoli han saltat d’alegria i s’han fregat les mans, tot i que han dissimulat per no posar-se en evidència, perquè saben que ens tenen agafats pels ous i només s’han de limitar a practicar allò tan vell de “divide et impera”, una política agraïda perquè aconsegueix que a la llarga els enemics s’exterminin entre ells.
És tanta la vergonya que em fa el que ha passat que aquest serà el darrer text en què expresso opinions de caire polític. No penso malbaratar ni un segon més de la meva vida en raonar sobre el que facin o deixin de fer aquesta mena de gent.