UNA SORTIDA D'URGÈNCIA

Les pressions de tota mena, el sentiment de ridícul i la por de passar a la història com els més inútils de tots els polítics que han transitat per la pista de circ d’aquest país han fet el seu efecte i sembla que ens estalviarem de tornar a anar a votar. Això, que d’entrada podria semblar una solució digna, no deixa de ser una sortida d’urgència d’aquest atzucac que no s’ha resolt adequadament.
Tornen les paraules boniques, les proclames buides de contingut referides als objectius del govern que estrenarem d’aquí a poc, amb matisos molt estudiats a banda i banda d’aquesta pista de joc on tan bon punt es faci el servei inicial començaran les garrotades.
Algú va veure ni cinc cèntims d’il·lusió en els rostres encarcarats dels dos compareixents a la roda de premsa? Més aviat feia l’efecte que assistien a un funeral. Amb aquestes perspectives, ja cal que ens preparem per assistir a un festival de desavinences, travetes i clatellots en un govern on el més important seguirà essent qui assoleix la quota de poder més alta.
No voldria ser malastruc, però estigueu atents a les espurnes que començaran a saltar entre en Pere Aragonès i l’Elsa Artadi. A veure quant triguen!