JA TENIM GOVERN!

Els dono no només 100 dies de confiança, em sembla que vist com estan les coses els ho allargaré fins després de vacances, perquè amb el que ha arribar a costar aconseguir-ho convé ser generós. Per fi podré perdre de vista les dues conselleres que em torturaven a diari amb l’expressió “com no podia ser d’altra manera”, i un parell de consellers (el nom dels quals no convé que digui) a qui vaig fer la creu fa molt de temps. Content que cap d’aquests quatre repeteixin.
Hi ha dues coses que em semblen interessants de tota aquesta patuleia: que hi hagi més dones que homes, i que la majoria siguin independents i de caire tècnic (almenys aquests sabran quin terreny trepitgen).
El fet que hi hagi més dones que homes és un senyal inequívoc que els temps estan canviant (missatge de Bob Dylan). Llàstima que no tinguem presidenta! Tinc dos referents de dones polítiques que han marcat època als seus països: Katrín Jakobsdóttir a Islàndia i Jacinda Arden a Nova Zelanda, que han aconseguit governar de forma eficient i redreçar rumbs erràtics als seus països. A veure què fan les 8 dones al capdavant de les seves conselleries a la Generalitat! Donem-los un temps prudencial perquè es noti el cop de timó femení.
El fet que n’hi hagi uns quants d’independents em confirma dues coses: que hi ha algú que comença a tenir una mica de seny i que a les cúpules dels partits hi ha més inútils dels que ens pensàvem. Si això pogués servir per eliminar unes quantes dotzenes d’assessors, seria meravellós, però molt em temo que no serà així i que no podran reduir els 600 alts càrrecs d’elecció directa que es troben en les esferes de poder de les conselleries.