AIXÒ DELS INDULTS

No ens podien sorprendre. Pensar que qui els havia negat el tercer grau pogués arribar a fer un informe favorable al seu indult seria d’il·lusos. I ja ho sé que en som força, d’il·lusos, altrament no ens hauríem empassat mitges mentides i alguna mitja veritat que ens han acabat portant on som. Però de mica en mica ens anem fent grans i vull creure que ens costa més anar amb el lliri a la mà.
En això dels indults hi ha estratègia calculada, si no fos així ja faria temps que el govern central hauria tirat pel dret. Mentre es neguen ni tan sols a parlar d’amnistia amb l’excusa que no la permet la constitució, tot i que n’hi ha una en vigor des de l’inici de la democràcia, poden anar fent la puta i la ramoneta posant-se al costat de les dretes més repressores i centralistes, i llançant missatges de concòrdia renegant de revenges. Per cert, veure en Jordi Cuixart parlant amb l’Iceta em va remoure considerablement les tripes: jo en el seu lloc li hauria escopit a la cara, però en Jordi és tot un senyor.
Ara toca mullar-se, sociates, i ho teniu fotut després de les atzagaiades que en Marchena va deixar escrites!
Faran indults parcials i personalitzats intentant salvar els mobles del suport que necessiten d’ERC, mentre la turba nacionalista espanyola (que ja comença a vomitar) presenta un recurs i el Suprem torna a tombar la iniciativa del govern. Tenen mala peça al teler.
Vist el que és previsible, seria millor que passés com amb l’Arnaldo Otegi, que va sortir quan va haver complert la pena i després el tribunal d’Estrasburg va tombar-los el procés i la sentència. No va servir de res perquè és com si haguessin sentit ploure, però almenys no els deu res i no els ha hagut d’agrair cap gest. Ni es va veure obligat a acceptar un perdó per un delicte que no havia comès.