dimecres, 26 de maig de 2021

OKUPACIONS

Ni 24 hores de tranquil·litat no li han concedit a en Pere Aragonès en l’exercici del càrrec acabat d’estrenar: ahir els socis d’investidura li van muntar un pollastre considerable en una desocupació on van intervenir els Mossos d’Esquadra complint una ordre judicial.
En tot això de les ocupacions hi ha molta retòrica interessada que s’escampa com una taca d’oli i acaba tenyint totes les accions dels okupes del mateix color i barrejant desnonaments que tenen un punt d’immoralitat (avis, persones amb discapacitats, famílies amb pocs recursos) i desocupacions d’espais i habitatges que han estat envaïts per persones que branden la bandera del dret a l’habitatge però que al seu darrere hi ha sempre un motiu econòmic. A qui no li agradaria disposar d’un pis sense pagar ni un euro?
La meva experiència amb okupes es limita al fet que al bloc de casa van okupar un pis espanyant la porta d’entrada al bloc, rebentant la porta dels comptadors de llum i canviant el pany del pis amb nocturnitat. Eren autèntics professionals: mentre un esperava a l’exterior, l’altre connectava el llum directament sense passar per comptador (protegit amb un gos que si més no intimidava i no convidava a recriminar-li res; (me’n faig creus de com el vaig foragitar del bloc sense contemplacions, perquè ara no sé si ho faria) i una dona s’estava al replà del pis pendent del mòbil, sistema de comunicació infal·lible per controlar la situació.
Al cap de dos dies tenien comptador d’aigua (em sembla sorprenent perquè diria que per aconseguir-lo cal presentar contracte de lloguer), van seguir connectats al gas sense que ningú els digués res. La senyora (no, no era d’aquí, però no vull que ningú em titlli de racista) va portar a viure amb ella un parell de menors i automàticament va passar a desplaçar-se coixejant de forma exageradament teatral (si la trobaves pel carrer caminava perfectament) dos elements importants perquè pogués al·legar vulnerabilitat.
El banc propietari del pis va acabar acceptant de pagar-li una quantitat considerable perquè desocupés l’habitatge, i el dia abans, amb l’ajuda d’un carretó, es va endur tots els electrodomèstics del pis que ara està amb la porta blindada i connectat a una alarma per estalviar cap altre disgust.
No vull entrar a considerar l’especulació dels fons voltor amb els lloguers d’habitatges, ni tampoc l’actuació d’energúmens d’empreses dedicades a desokupar per pebrots, però veure una autèntica batalla campal al carrer entre dues bandes que pretenien okupar el mateix pis ens hauria de dir que tenim un problema seriós i que no el resoldrem amb els missatges demagògics que fan arribar els activistes antidesnonament, per molta raó i certesa ètica que tinguin.
Ah!, per cert, el personatge que van treure de l’habitatge i que va donar la cara en el reportatge de televisió autoqualificant-se de vulnerable té d’aquest concepte el mateix que jo de frare caputxí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada