Ni 24 hores de tranquil·litat no li han
concedit a en Pere Aragonès en l’exercici del càrrec acabat d’estrenar: ahir
els socis d’investidura li van muntar un pollastre considerable en una
desocupació on van intervenir els Mossos d’Esquadra complint una ordre
judicial.
En tot això de les ocupacions hi ha
molta retòrica interessada que s’escampa com una taca d’oli i acaba tenyint
totes les accions dels okupes del mateix color i barrejant desnonaments que
tenen un punt d’immoralitat (avis, persones amb discapacitats, famílies amb
pocs recursos) i desocupacions d’espais i habitatges que han estat envaïts per
persones que branden la bandera del dret a l’habitatge però que al seu darrere
hi ha sempre un motiu econòmic. A qui no li agradaria disposar d’un pis sense
pagar ni un euro?
La meva experiència amb okupes es limita
al fet que al bloc de casa van okupar un pis espanyant la porta d’entrada al
bloc, rebentant la porta dels comptadors de llum i canviant el pany del pis amb
nocturnitat. Eren autèntics professionals: mentre un esperava a l’exterior,
l’altre connectava el llum directament sense passar per comptador (protegit amb
un gos que si més no intimidava i no convidava a recriminar-li res; (me’n faig
creus de com el vaig foragitar del bloc sense contemplacions, perquè ara no sé
si ho faria) i una dona s’estava al replà del pis pendent del mòbil, sistema de
comunicació infal·lible per controlar la situació.
Al cap de dos dies tenien comptador
d’aigua (em sembla sorprenent perquè diria que per aconseguir-lo cal presentar
contracte de lloguer), van seguir connectats al gas sense que ningú els digués
res. La senyora (no, no era d’aquí, però no vull que ningú em titlli de
racista) va portar a viure amb ella un parell de menors i automàticament va
passar a desplaçar-se coixejant de forma exageradament teatral (si la trobaves
pel carrer caminava perfectament) dos elements importants perquè pogués
al·legar vulnerabilitat.
El banc propietari del pis va acabar
acceptant de pagar-li una quantitat considerable perquè desocupés l’habitatge,
i el dia abans, amb l’ajuda d’un carretó, es va endur tots els electrodomèstics
del pis que ara està amb la porta blindada i connectat a una alarma per
estalviar cap altre disgust.
No vull entrar a considerar
l’especulació dels fons voltor amb els lloguers d’habitatges, ni tampoc
l’actuació d’energúmens d’empreses dedicades a desokupar per pebrots, però
veure una autèntica batalla campal al carrer entre dues bandes que pretenien
okupar el mateix pis ens hauria de dir que tenim un problema seriós i que no el
resoldrem amb els missatges demagògics que fan arribar els activistes
antidesnonament, per molta raó i certesa ètica que tinguin.
Ah!, per cert, el personatge que van
treure de l’habitatge i que va donar la cara en el reportatge de televisió
autoqualificant-se de vulnerable té d’aquest concepte el mateix que jo de frare
caputxí.
dimecres, 26 de maig del 2021
OKUPACIONS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada