divendres, 29 de maig de 2020

SANTUARI DE PUIGLAGULLA

Avui hem pujat a Puiglagulla. El primer record que en tinc és el de la meva àvia, dona de fe tan monolítica com la seva tossuderia, pujant de genollons pel camí dreturer des de la carretera de Vilalleons per una prometença d'aquelles que fa sis dècades devien ser poc menys que sagrades. Nosaltres hi hem fet cap amb bicicleta, per descomptat. Sap greu que el restaurant estigui tancat, perquè era un lloc extraordinàriament acollidor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada