diumenge, 10 de maig de 2020

El Gurri

Haikú d'homenatge a un riu amb personalitat, l'únic que fa via de sud a nord, mentre tota la resta ho fan de nord a sud o sud-est.


Aquest riu ja havia estat protagonista d'un poema de "Concert per a ploma i veus trencades" dins el recull dedicat a Senet de Llac.

Pels ulls oberts d'un pont
bastit en temps remots,
s'escola l'aigua d'un riu que, 
tossut, impertinent, 
fa via cap al nord com si enyorés
els cimals llunyans del Pirineu
i les blanques congestes que els coronen. 
Amarat d'enyorança
del líquid transparent
que anys enrere l'omplia i el llepava,
vagareja per la plana
com si cerqués un mar inexistent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada