dimarts, 5 de maig de 2020

Microconte de confinament, 47


Ai, això de les províncies!

Sr. Salvador Illa
Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social
P. del Prado, 18
28014 Madrid

Senyor Ministre,
Li escric des d’un poble petit que hi ha en una raconada la comarca d’Osona. No sé si li sona de res Vidrà. Potser se’n recordarà perquè abans acollíem tot sovint autocars d’avis i àvies que venien a veure la matança del porc, però d’això ja fa un bon grapat d’anys. En fi, un cop situats aniré al gra.
La veritat és que m’amoïna una mica aquesta dèria seva de rescatar un concepte tan arnat com resulta la província per encarar la solució a aquesta epidèmia. És que això de les províncies em sona tant a NODO, que no ho puc evitar, el seu simple esment ja em provoca al·lèrgia.
Però no és de la meva al·lèrgia a tot el que put a centralisme que li puc parlar, perquè això, ja se sap, forma part de la intimitat de cadascú i ja he après a portar-m’ho tot sol. M’amoïna una altra cosa d’ençà que vostè s’ha posat tan tossut amb això de les províncies.
Miri, ja sé que som poquets a Vidrà, no arribem a dos-cents, per tant ho considerarà una engruna de problema comparat amb el cristo que té organitzat a tot l’estat. No sé si sap que per tot allò que té relació amb els metges, les infermeres i les receptes, nosaltres depenem de Sant Quirze de Besora, que no ens queda pas a prop, però és el preu que hem de pagar per viure en un espai privilegiat i no haver d’aguantar els ramats de gent que es veuen per Barcelona aquests dies que els heu engegat.
Ara bé, resulta que el nostre poble és de Girona. Va entenent per on van els trets? Si tinc un mal de ventre, he d’agafar el cotxe i tirar cap a Ciuret, passar per Collfred i anar a sortir a Sant Privat d’en Bas per poder anar a l’Hospital d’Olot? Tot això per un camí forestal asfaltat de dos metres d’ample i amb més revolts que la Collada de Tosses. Si hi arribo amb l'apèndix perforat, li joro que el faré responsable del destret. 
No creu que em resultaria més fàcil tirar cap a Sant Quirze i agafar la C17 per ser a Vic en un tancar i obrir d’ulls? Li poso a tall d’exemple, abans que engegui a pastar fang, amb bones paraules tot s’ha de dir, la pobra consellera Alba Vergés que fa dies que li demana que ens deixi treballar per àrees sanitàries.
Fixi’s el que són les coses. Quan puguem moure’ns per tota la província, podré anar fins al Cap de Creus, però no podré anar a mercat a Vic, que no es pot pas imaginar les ganes que en tinc! Ja em dirà si això té ni cap ni peus! Reflexioni una mica, home de déu, que no és pas tan difícil. Qualsevol diria que es tracta de resoldre una operació amb logaritmes. Una cosa que jo a vostè, essent de lletres com m’ha semblat entendre, mai no li plantejaria per una qüestió de respecte.
Rebi una salutació cordial, tot i que una mica dolguda, d’un que ja comença a estar-ne fins als ous de tots vostès.
JRC


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada