Microconte de confinament, 49

INVASIÓ PROFILÀCTICA

Em trobo escrivint el text de cada dia i un soroll somort que creix en intensitat m’obliga a sortir al terrat a fer el tafaner. Ja tornen a buscar al Gurri el desaparegut que encara no han trobat? Fins que no tombo la cantonada de la terrassa i puc albirar l’horitzó de la banda est en tota la seva amplitud, no m’adono de l’excepcionalitat del que està passant. Una formació en línia d’aeronaus sobrevola les Guilleries. Es tracta d’una invasió militar de Catalunya per part de l’exèrcit d’ocupació habitual? I ca! Aquests aparells estrafolaris que volen lentament, com si es trobessin suspesos en l’aire contravenen les més mínimes lleis físiques que conec. Un so agut que incrementa la freqüència se’m fica al cervell i perdo el coneixement.

Quan em recupero, ha passat ben bé mitja hora i el meu cervell s’esforça per trobar el magatzem de memòria on ha quedat enregistrat el que he vist. Ni rastre dels estranys aparells que recordo haver vist fa poc. La meva companya surt a la terrassa esperitada:

–Què ha passat, Martí? He sentit un soroll estrany i m’he desmaiat...

–No ho sé, Mireia. He vist una mena de naus que volaven i m’ha passat el mateix. Però ara no es veuen enlloc.

No podem seguir la conversa perquè al nostre cervell arriba un missatge directe, no a través de l’oïda com estem acostumats. Restem quiets, l’un davant de l’altra, mirant-nos amb cara d'estupefacció.

“No patiu. La nostra és una invasió pacífica realitzada amb caràcter d’urgència pel Consell de Govern de la Galàxia. S’ha actuat d’ofici davant l’irreversible procés d’autodestrucció en què havia caigut el planeta. S’ha procedit a la destrucció programada de microorganismes altament nocius obtenint resultats satisfactoris. Les comissaries de policia i casernes militars han estat ocupades, s’està procedint a la destrucció d’armament; el personal s’ha alliberat de l’uniforme despersonalitzador i a cadascun se li han assignat 2 Km² de territori rural perquè tingui cura de la seva neteja, manteniment i restauració amb criteris ecològics. Els centres de govern han estat ocupats per un ens superior immaterial, per tant imperceptible al vostre precari sistema sensorial, que vetlla per la depuració de persones amb poder de comandament. Només resten al seu lloc les netes de cor i amb voluntat de servei que han passat el test selectiu que se’ls ha aplicat. Detectat l’inútil escreix de personal treballant en aquests llocs, s’ha procedit a la seva selecció i als descartats se’ls encomana la neteja, manteniment i millora de 0,5 Km² d’espai urbà assignat. El sistema avançat de computerització de dades no ha pogut, de moment, obtenir una anàlisi objectiva del caos econòmic detectat, però segueix treballant a la velocitat que li permet el fet d’haver d’analitzar 193 sistemes econòmics diferents i contradictoris, a la recerca d’una solució adient. D’aquí a dues hores tot torna a la normalitat. Donem el confinament per finalitzat. Hem incorporat un programari al vostre procés de pensament que us ha de servir per detectar si qualsevol de les vostres actuacions resulta lesiva a la vostra entitat personal o a la col·lectivitat en què viviu. Benvinguts al nou món lliure.”

Tot plegat és tan extraordinari que ens ha deixat sense paraules.

–És una broma, oi? –només encerto a dir.

–Jo què sé, pobra de mi! –fa la Mireia–. Però no saps pas com desitjo que tot això sigui cert!

Ens aboquem a mirar el carrer des de la paret baixa que tanca la terrassa i a simple vista no s’aprecien canvis importants. Però la gent camina pel carrer sense mascareta i es torben a parlar els uns amb els altres fent grans gesticulacions poc habituals en el nostre tarannà. Potser sí que alguna cosa ha canviat.