FRASES FETES ( 9 )

PIXAR FORA DE TEST / fer la gara-gara

El personatge de qui vaig parlar ahir, fa poc va celebrar la Pasqua Militar (ja té pebrots que aquesta mena de salvatgines tinguin Nadal propi) i, envoltat d’una munió d’uniformats que fa feredat de contemplar, va tornar a pixar fora de test a l’hora del discurs.
El “Preparado” (que no podria tenir un altre sobrenom més irònic) va dir que calia invertir més diners en armament. Qui collons s’ha pensat que és, aquest beneit? D’entrada no li pertoca a ell intervenir en l’elaboració ni l’aprovació del pressupost de l’estat, ni molt menys donar directrius polítiques d’aquesta mena.
En cas que fos així, quines partides pressupostàries retallaria per poder comprar tancs, míssils, avions, fragates, etc...? Se suposa que les destinades a despesa social, perquè no crec que fos capaç de predicar amb l’exemple i passar a tenir el sou base mínim interprofessional renunciant als seus privilegis. O potser pensa crear nous impostos tocant la butxaca dels més rics del país? O potser volia passar el platet entre la pardalada de generals, coronels, almiralls, comandants que li feien la gara-gara? O potser vol obligar els miserables corruptes (començant pel seu pare) a tornar fins el darrer cèntim del que han arreplegat i defraudat? O potser està disposat a eliminar càrrecs de confiança i assessors de totes les administracions?
Sort que li preparen els discursos i només li cal llegir-los. Imagineu-vos que els hagués d’escriure ell mateix.

FRASES FETES (8)

HAVER-SE EMPASSAT UN PAL D’ESCOMBRA

Tinc la sospita que aquesta mena de gent no té la sang blava, tot i que els borbons la tenen força podrida per qüestions de consanguinitat, però el que sí que tinc per ben segur és que en el seu ADN hi figura el gen de l’altivesa. El rei que no volem, i que només amb el nom ja ens recorda l’ensulsiada de l’11 de setembre de 1914, va pel món amb aires de perdonavides, amb tota la impressió “d’haver-se empassat un pal d’escombra” que l’obliga a fer moviments encarcarats, falsos, de comèdia de vodevil, una realitat que coneix prou bé atesa l’esperpèntica família de qui ha heretat gens i càrrec. M’agradaria saber com coi els funciona el cervell a aquesta mena de personatges. No pot ser que qui es creu per damunt dels altres per la gràcia de déu pensi com la resta de mortals. No pot ser que les seves connexions neuronals segueixin el mateix patró, perquè amb tants segles d’evolució divergent de la nostra segur que han mutat en algun aspecte. Però de fet “no le arriendo las ganancias”, que dirien en castellà, perquè ara mateix és un simple titella en mans dels poders fàctics d’aquest estat en fallida evident, dels poders de veritat, vull dir, no dels que suposadament ens representen gràcies al nostre vot, sinó dels que mantenen els seus privilegis ancestrals mentre res no canvia.

FRASES FETES (7)

TENIR EL MÉS CALENT A L’AIGÜERA / cagar-se a les calces / donar un cop de mà /deixar amb el cul a l’aire

Semblava que la cosa anava de bo de veres. I dic semblava perquè aviat ens vam adonar que els qui havien de prendre decisions es cagaven a les calces i que ningú de fora no ens donava cap cop de mà, un extrem que no ens hauria d’estranyar perquè històricament sempre ens han deixat amb el cul a l’aire. Fa més de cinc anys vam fer el primer pas, l’únic que podíem fer: anar a votar procurant no sortir-ne malparats, i esperar que els qui havien entomat el timó de la nau la conduïssin esquivant els previsibles esculls. Ja ho sé que ningú esperava la furibunda, extemporània i salvatge reacció de la metròpoli colonialista, ja ho sé que la cosa està fotuda, que tenim presos (indultats parcialment), exiliats, processats, perseguits... Però convindreu amb mi que en aquests moments “el més calent és a l’aigüera”. I el que és més decebedor, no sembla que hi hagi ningú capaç, no ja de posar-se a cuinar, sinó tan sols d’encendre el foc perquè comenci a bullir l’olla.

FRASES FETES (6)

REMENAR LES CIRERES / TENIR LA PAELLA PEL MÀNEC / atrapar la feina / posar-se fet una fera / ser un fariseu

Tenim els alts funcionaris de l’estat revoltats. Es tracta dels qui han arribat al capdamunt de l’administració pública (advocats de l’estat, jutges, fiscals, inspectors d’hisenda, administradors civils...), i es troben al nivell A1 que deu ser el més semblant a sentir-se déu dins l’aparell públic. Alguns cobren més que el president del govern i tenen feina garantida per tota la vida, però tot i així prefereixen demanar excedències per fer assessoraments al sector privat, per passar a ser càrrecs de confiança del partit que governi, per tenir acadèmies preparatòries d’opositors...
En definitiva, es tracta d’una colla de privilegiats que són els qui realment “remenen les cireres” i “tenen la paella pel mànec”, perquè coneixen l’administració com si fos la cuina de casa seva. Són pocs, es veu, i ja els va bé encara que no atrapin la feina, perquè els complements de productivitat que se’ls assignen s’han de repartir entre menys i toquen a més per cap.
Per resoldre la suposada manca de personal el govern ha arribat a un acord amb els sindicats amb la finalitat de flexibilitzar el procés per accedir a aquesta categoria des de la inferior (A2), i s’han posat fets una fera perquè diuen que això empitjorarà el servei que ells ofereixen.
En els fons, desitgen que tot segueixi igual i que per poder accedir a la seva casta s’hagin de seguir fent unes oposicions que suposen entre cinc i set anys de preparació per poder arribar a dominar els extensos temaris que contenen. Això els permet seguir fent i cobrant classes de preparació en acadèmies privades i suposa un filtre perquè als seus llocs privilegiats només hi arribin els fills i filles de “papà” que el seu estatus social els ho permeti.
Resumint, són una colla de fariseus capaços de manifestar-se exigint que es mantinguin els seus privilegis i amagant aquest objectiu sota una suposada preocupació per la qualitat del servei públic que exerceixen.
No us venen ganes d'enviar-los a netejar cunetes durant una bona temporada?

FRASES FETES (5)

AIXECAR LA CAMISA / fer combregar amb rodes de molí / anar de farol / passar-ne els taps

Què voleu que us digui! Fa tres anys que tinc la sensació que “em van aixecar la camisa”. Perquè soc força crèdul, tot s’ha de dir, i no costa de fer-me combregar amb rodes de molí. Hauria de ser una mica més desconfiat i aprendre a posar filtres al que m’arribi, però deu ser que em fa mandra.
Us puc ben assegurar que m’ho vaig empassar. Vaig creure que anar a votar el dia 1 d’octubre serviria per aconseguir la utopia que portaven temps prometent-nos. Després em vaig adonar que tota la trepa de polítics responsables de fer el següent pas havien anat de farol. I el joc d’hòsties que ens van repartir amb total impunitat i que alguns van rebre en pròpia pell i d’altres a la consciència no havia servit per a res.
I cinc anys més tard, encara hi ha qui s’entesta a dir que només cal aplicar el mandat que va sortir d’aquelles urnes, que no hi ha d’haver cap altre referèndum... Definitivament, “ens van aixecar la camisa” i mai no seran capaços de reconèixer-ho. Potser que en passem els taps, de tota aquesta colla de polítics mediocres, a les properes eleccions.

FRASES FETES (4)

NO ARRIBAR-LI NI A LA SOLA DE LES SABATES / inventar la sopa d’all / fer-se creus / remenar les cireres / mirar de mal ull.

Dir que l’actual generació de polítics que pretenen governar-nos són en general més aviat mediocres, amb alguna excepció, és inventar la sopa d’all. Només fa falta donar una repassada als mitjans de comunicació per acabar fent-se creus de qui remena les cireres en el panorama polític. Per tant, podríem posar molt exemples de la frase que avui ens ocupa, però deixeu que triï en Salvador Illa perquè hi ha alguna cosa en aquest personatge que ha provocat que sempre me’l mirés de mal ull. No parlo dels anys que porta vivint del “cuento”, que això deu tenir el seu mèrit dins un partit polític. Parlo del seu discurs, del seu tarannà, de la imatge d’amargat que llueix a la cara, de la seva nul·la credibilitat...
Convindreu amb mi que “no arriba a la sola de les sabates” d’en Raimon Obiols, per posar un exemple d’un socialista catalanista que va saber mantenir el partit com un matalàs protector contra l’amenaça de resurrecció del lerrouxisme al nostre país. Com ara, si fa no fa, oi?

FRASES FETES (3)

ANAR-SE’N EN ORRIS / portar el carro pel pedregar / tocar pirandó

Hi ha una frase d’en Josep Pla, quan anava de convidat i mentalment devia calcular el cost del tiberi que li oferien, que fa força temps que em vaig repetint: “I tot això, qui ho paga?” Me l’imagino amb el somriure sota el nas i la seva habitual sornegueria.
Es neguen a enretirar pensions vitalícies vergonyoses, a reduir càrrecs polítics i assessors, a estrènyer el cinturó en despesa militar, a obligar els fills de puta corruptes a tornar fins el darrer cèntim estafat, a congelar o retallar el sou dels privilegiats funcionaris, a caçar tots els defraudadors d’Hisenda... Com s’ho faran per pagar la ingent despesa extraordinària que es va començar a generar amb el Covid-19 i la que ha creat i seguirà creant aquesta crisi energètica i econòmica? Fa massa temps que porten el carro pel pedregar i això no pot durar eternament.
Aquest pseudo-estat suposadament democràtic que fa dècades que grinyola institucionalment i té més de república bananera que d’ex-potència imperial amb colònies (ja només els en queda una i estaríem més aviat per tocar pirandó) “se’n va en orris” de forma irremeiable, i això no ho salven ni els pedaços econòmics de la Unió Europea, ni el regal de 16.000 milions d’impostos que els fem cada any perquè els surti de franc venir a apallissar-nos mentre votem en referèndum. Avui només ens hem centrat en el tema econòmic, deixo per més endavant una reflexió seriosa sobre l’exercici del poder, perquè això, vist el “cristo” que tenen muntat amb els jutges, dona per a una novel·la més extensa.

EVIDÈNCIA DE CANVI CLIMÀTIC

El primer d'aquests dos gràfics ens indica el nombre anual de dies en què es van enregistrar màximes superiors a 34º i 36º. Ja podeu apreciar que a començament de segle n'hi havia molt pocs. El segon ens indica el nombre anual de dies en què la temperatura mitjana ha sigut inferior a 0º. També es pot apreciar que la tendència és a desaparèixer. És per si encara hi ha algú que dubta que acabarem socarrimats.

FRASES FETES (2)

SER L’ASE DELS COPS / esborrar del mapa / fer la viu-viu

Em fa tot l’efecte que ens estem tornant mesells. A força de “ser l’ase dels cops” ens hem avesat a parar l’esquena i confiar que la propera vergassada que en arribi no sigui tan dura i punyent com la darrera que vam entomar. Som un país petit, maltractat per la història i, malgrat que porten segles fent tot el possible per esborrar-nos del mapa, no se n’acaben de sortir mai. Però em preocupa que ens anem conformant a fer la viu-viu i procurant aixecar una mica el cap entre clatellada i clatellada. Acabarem per considerar normal que hàgim de demanar permís fins i tot per parlar la nostra llengua i, amb els temps que corren i el que sento pel carrer, no tenim aquest panorama gaire lluny.

DADES METEOROLÒGIQUES A FI D'ANY

 Les dades obtingudes amb l'estació meteorològica instal·lada a la terrassa de casa, que vaig recollint fidelment des que vam començar aquest segle XXI ens permeten afirmar que la temperatura mitjana anual s'ha incrementat en 2,3º segons ens mostra la línia de tendència d'aquest gràfic: 

Pel que fa a la pluviositat, resulta que hi ha tres anys amb menys pluja recollida que aquest 2022. Es tracta dels anys 2007, 2015 i 2021. De fet el menys plujós va ser el 2007, que només vam recollir un 60% de la pluja mitjana que cau en un any. 

FRASES FETES (1)

SER UNA OLLA DE GRILLS / més desviat que una escopeta de fira / donar el tret de sortida

Mireu, en un moment que caldria empassar-se les pròpies misèries i mostrar cinc cèntims d’empatia, no cap als qui ens són contraris per definició, sinó cap als qui considerem dels nostres, aquest collons de sistema de partits carregats de vicis adquirits i amb el punt de mira més desviat que una escopeta de fira fa temps que “ha convertit tot això en una olla de grills”. Vaig prometre deixar d’escoltar-los perquè em poso nerviós i ni em convé ni es mereixen que gasti cinc cèntims del meu temps en les seves lletanies.
Ep, i encara no han començat de bo de veres, perquè tan bon punt donin el tret de sortida de les properes eleccions municipals, el soroll serà eixordador. Estic pensant seriosament en la possibilitat d'exiliar-me a l’Antàrtida, que allà es veu que ara fa bon temps i no hi arriben ni les pandèmies!

CAP D'ANY 2022

D'ençà que vaig acabar "El Pessebre", m'he mantingut en silenci perquè m'he pres uns quants dies de vacances. Avui em sembla que com a mínim em toca fer com tothom i desitjar que l'any que comença d'aquí a cinc horetes tingui un color diferent del que avui enterrem després que ens hagi portat de corcoll amb un devessal de desgràcies, salvatjades, entrebancs, accidents i altres calamitats la llista de les quals seria massa llarga.
A partir de demà, per allò de començar amb bons propòsits, encetaré una nova sèrie d'aportacions: en aquest cas un petit article diari que serveixi per mantenir vives les frases fetes i locucions que fan de la nostra llengua un instrument de comunicació d'una riquesa excepcional.
Apa, doncs, fins demà. I aquesta nit no sigueu gaire agosarats amb els bons propòsits, que llavors resulta que no arribem a mantenir-los ni a finals de gener.

BON ANY A TOTHOM!