SER DE LES METES DEL DARRERE

No sé si heu vist mai una truja donar de mamar a la godallada. En tot cas, sapigueu que les dues darreres metes, que són les més petites, quedaven reservades per als més renocs perquè els més espavilats sempre s’aferraven a les més ufanoses. En conseqüència, dir a algú que és de les metes del darrere vol dir que fa tard a tot arreu. També es pot dir que “arriba a misses dites” o bé que “fa salat”, però la de les metes m’agrada especialment perquè se sent molt poc. 

“Osti noi, ets ben bé de les metes del darrere! Has arribat mai el primer en algun lloc? Perquè sempre fas tard...”