Es diu quan en un canvi d’impressions o en una discussió, cansat de callar-te la veritat, acabes dient tot el que et surt del cor per quedar-te més tranquil. És ben cert que, de vegades per no ferir susceptibilitats, o per allò del que en diuen políticament correcte, tendeixes a suavitzar o dissimular determinades realitats, fins que al final te’n canses.
“Mira, quan un en té el pap ple, s’estalvia miraments i va de dret al gra. Li he fotut barres avall i no et pots pas imaginar com n’he quedat de descansat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada