La santa patrona dels miners també és advocada de les tempestes. D’aquí ve aquesta dita que s’aplica a qui viu força despreocupat fins que apareix algun problema greu, un destret o una necessitat. Aleshores sí que s’encomanaria a tots els sants a condició de sortir-ne il·lès.
Es veu que Santa Bàrbara va néixer a Nicomèdia, prop del mar de Màrmara a començaments del segle III. El seu pare Diòscor era un tirà que, en assabentar-se que la filla s’havia convertit al cristianisme, la va tancar en un castell. La volia obligar a casar-se, però ella s’hi va negar dient que elegia Jesucrist com a espòs. El pare la va voler matar, però va aconseguir escapar-se. Desesperat, la va perseguir, la va capturar i la va torturar. La va flagel·lar, li va esquinçar la pell a tires, la va rebolcar damunt de pedres cantelludes i la va cremar amb ferros roents. Finalment la va enviar al tribunal on la van condemnar a decapitació. I va ser el propi Diòscor, el seu pare, l’encarregat d’executar-la al cim d’una muntanya. Però la llegenda explica que en decapitar la filla un llampec el va tocar i el va matar. D’aquí ve que aquesta santa sigui la patrona de tot el que explota, de l’artilleria militar, per exemple.
“Ara et preocupes pel que et pot passar? És ben bé que només et recordes de Santa Bàrbara quan trona.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada