MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL

Aquesta comparació sempre m’ha fet molta gràcia perquè un gínjol és el fruit del ginjoler, petit de la mida d’una oliva i vermell, i no sembla pas que sigui el paradigma de l’alegria. Tot i que l’origen d’aquesta comparació és incert, sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (pèsols, gínjols...) fan goig i per tant són alegres. De fet en general atribuïm característiques positives a les coses petites: més content que un gínjol, més eixerit que un pèsol.

“Ahir li vam comprar unes sabates noves i hauries d’haver vist com marxava avui a l’escola: més content que un gínjol.”