HAURIEN DE JUGAR NET

És possible que algú digui “com que no les pot haver, diu que són verdes”. Segurament no li faltarà un punt de raó, però en tot cas porto dies rumiant si haig de dir-ne alguna cosa i, ara que ja ha passat una setmana d’ençà que vam sortir al carrer a comprar llibres i roses per celebrar la nostra diada feliç (l’altra és molt dissortada), no em puc estar de fer alguna reflexió al voltant d’un fenomen que dues dècades enrere pràcticament no existia. El dels llibres d’autors que anomenen “mediàtics” i que d’alguna manera es podrien anomenar “intrusos”.

Que entre els llibres més venuts n’hi hagi d’en Xavi Coral, de la Maria Nicolau, d’en Carles Porta i d’en Ramon Gener em fa una mica de ràbia, la veritat. Que un presentador de telenotícies, dos presentadors de programes diversos i una cuinera que surt a la tele hagin aprofitat el mitjà televisiu on treballen per promocionar el seu llibre té un punt de deshonest, perquè han jugat amb avantatge davant d’altres que malden per poder viure de l’escriptura i mai no podran gaudir d’una promoció equiparable per a la seva obra.

En aquesta crítica també hi podeu incloure les editorials que els publiquen el llibre perquè, sense gaire despeses de promoció, aconsegueixen vendes que segur que els equilibren els pressupostos.

I per descomptat, la tercera pota d’aquest trípode és TV3, la tele que paguem entre tots i que permet que dins la seva programació habitual es pugui fer publicitat descarada de productes, els autors dels quals són treballadors de la casa o en cobren com a col·laboradors.

Com deia en Tardà, “perdoneu, però algú ho havia de dir”. I ho fa un aprenent d’escriptor, que és conscient que en aquesta lliga literària juga a segona regional i, a més, aquest any no ha publicat cap llibre.