CÓRRER MOLT I NO ATRAPAR RES

Segur que tots teniu la imatge d’algú que va sempre atabalat i no soluciona mai res, que no se’n surt amb la feina. Doncs es tracta precisament d’això. Mal va quan veus algú que a la feina va esperitat, segur que a l’hora de la veritat fa la meitat que els altres, i la majoria de les vegades amb resultats no prou satisfactoris.
“Aquest es passa tot el dia voltant pel taller com si anés a apagar foc, i la veritat és que de feina ben poca.”

CRIDAR OUS A VENDRE

Quan una cosa ja ha estat determinada i no s’hi pot fer res. Quan és inútil demanar ajut en algun afer. Suposo que deu venir del fet que qui més qui menys tenia mitja dotzena de gallines, encara que fos a la galeria del pis, que els proveïen d’ous per al propi consum. Això feia que aquest producte no tingués gaire sortida al mercat, de manera anunciar-ne la venda fos completament en va.
“Ja pots cridar ous a vendre! Que no veus que ho tenen tot amanyat? Et sembla que algú d’aquests et farà cas?”

CANVIAR PETS PER MERDA

Té el mateix sentit que “sortir del foc per caure a les brases”. Com que als catalans els temes escatològics ens encanten, hi ha un munt de frases fetes que contenen termes d’aquesta mena. En aquest cas, té el significat de fer un mal negoci, sortir-hi perdent en un afer i acabar pitjor que no estàvem. 
“Em van dir que aquest model de cotxe era molt millor i que no em portaria els maldecaps de l’altre, però de moment diria que he canviat pets per merda.”

BEURE’S L’ENTENIMENT

Es diu a algú quan en un determinat moment fa alguna cosa poc assenyada, fora de tota lògica, allò que en diríem una ximpleria o una bajanada. Aquesta expressió encara se sent de vegades, però l’he anotada perquè em fa molta gràcia. Penseu en el seu significat estricte i imagineu-vos algú amb una palla de refresc clavada al cap i xarrupant a pleret.
“Què dius que has fet? Has deixat la feina sense tenir cap oferta de treball? Però que t’has begut l’enteniment?”

ANAR-SE’N EL SANT AL CEL

Ho fem servir per expressar la sensació d’un oblit momentani, d’una fallada de la memòria immediata, com si diguéssim. Vosaltres, especialment els qui no esteu jubilats, potser encara no heu experimentat aquesta sensació, però jo m’hi trobo cada dos per tres. Es tracta, com tantes altres frases fetes, d’una referència religiosa que ens recorda les nostres arrels culturals. 

“He pensat que quan et veiés t’havia de comentar una cosa, i ara no me’n recordo. Se me n’ha anat el sant al cel.”

AGAFAR AMB ELS PIXATS AL VENDRE

Trobar o agafar algú desprevingut, sense que aquest s’ho esperi o pugui preparar-se per la trobada, enxampar-lo in fraganti fent alguna malifeta. També he trobat aquestes expressions sinònimes: (amb el cul a l'aire, amb els calçons abaixats, amb les mans a la cassola, o amb les mans a la pastera). Agafar amb les mans a la massa és un barbarisme, una castellanada, per tant estalviem-nos-la. 
“T’aviso amb temps perquè no voldria agafar-te amb els pixats al ventre.”

DÉU DONA FAVES A QUI NO TÉ DENTS PER ROSEGAR-LES

Es diu de la persona que no sap o no pot aprofitar les oportunitats i les facilitats que li arriben. És una manera molt expressiva de dir a algú que disposa d’una cosa que no pot gaudir i que faria un bon profit a algú altre. Les variants d’aquesta dita són múltiples i la podeu sentir amb dents en lloc de queixals i garrofes en lloc de faves. Fins i tot “Déu dona nous a qui no les sap trencar.” 

“Has vist quin bé de Déu de terrassa? Doncs resulta que mai no hi surten, no la fan servir per a res. És ben bé que Déu dona faves a qui no té dents per rosegar-les.”

CANVIAR-SE DE CAMISA

Es diu de qui canvia sovint d’opinió, generalment per una qüestió d’interessos personals. Específicament s’aplica als polítics que canvien fàcilment de partit. Hauríem d’evitar parlar de “canviar de jaqueta”, que és l’expressió castellana. Posaré l’exemple de Juan Carlos Girauta, que de jove havia militat en partits d’ultraesquerra, més endavant al PSC, després al PP, últimament a Ciutadans i ara definitivament a VOX. Ha aconseguit completar tot l’arc parlamentari.

“No li importa canviar de camisa. De fet l’únic que li interessa és estar sempre del costat dels qui governen.”

ANAR A FER CAURE PEDRA

Es deia sobretot parlant del jovent quan s’ajuntava amb la voluntat de passar-ho bé o fer alguna animalada, però ara fa temps que no sento aquesta frase feta que deu tenir els seus orígens en la meteorologia, per allò que la pedra causa sempre algun mal. 

“Quina por que em fan quan s’ajunten! On deuen anar a fer caure pedra avui?”

ALLÀ ON CAGA DEIXA LA MERDA

Es diu de qui és desmanegat, que no endreça res al seu lloc, que tot ho deixa tirat al lloc on ho ha fet servir. Haig de reconèixer que a força d’anys de sentir-me dir això, ara m’he tornat més endreçat, però sovint m’adono que després de fer qualsevol petita reparació d’aquestes que sempre tinc pendents a casa, descobreixo que m’he oblidat de desar el tornavís o les alicates o qualsevol altra eina, i m’afanyo a tornar-la al seu lloc abans no se n’adoni la Dolo, altrament encara m’ho hauria d’escoltar de tant en tant. 

“És ben bé que allà on cagues deixes la merda! Què et costaria tornar les eines a lloc quan acabis la feina?”

ANAR AMB UN ESCLOP I UNA ESPARDENYA

Tot i que sembla que també es fa servir amb el sentit d’anar malforjat, descurat en el vestit, a casa sempre l’hem fet servir per indicar que no disposem de tots els mitjans que caldria per poder realitzar una tasca de forma correcta. D’altra banda, això d’anar amb un esclop i una espardenya (o una sabata i una espardenya) a mi m’ha anat bé per esmolar l’enginy, sobretot a l’hora de fer petites reparacions a les quals estic acostumat i per a les qual no disposo mai de totes les eines imprescindibles. O és que vosaltres no heu soldat mai amb estany posant roent un tornavís als fogons de la cuina? 

“Noi, no sé pas com ens ho fem, però sempre anem amb un esclop i uns espardenya. Quan arribarà el dia que no haurem de patir per tenir tot el que ens calgui?”

ANAR-SE’N EN ORRIS

Tot i que semblaria que aquesta expressió es va crear a partir d’horreum (graner) o bé de l’orri, que és el lloc on munyen les ovelles, segur que té més a veure amb “anar en orri un vaixell”, que significa navegar amb vent fort i mar grossa, quan els cops de mar esbandeixen la coberta. Ho fem servir per expressar que algun pla ha fracassat.
"Havíem pensat fer la travessa d’Ull de Ter fins a Núria, però en Marcel es va torçar el peu i tot se’n va anar en orris. Vam optar per recular cap al refugi.”