GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 8

MOHAMED VI

De qui és la màxima autoritat política, religiosa i militar del seu país, se’n podia esperar una resposta una mica més ràpida a una catàstrofe de la magnitud del terratrèmol que ha segat la vida de 3.000 persones, n’ha ferit més de 5.000 i ha devastat pobles sencers. Doncs aquest personatge, que amb la cara ja paga i no em demaneu que faci un símil perquè resulta massa fàcil, va trigar 17 hores a reaccionar i tornar al seu país. Ho va fer en dos avions: un per a ell i els dos amics de l’ànima que no el deixen de petge (els germans Azaitar, lluitadors d’arts marcials), i l’altre per a la resta del seu seguici. Només d’imaginar-me això ja se m’acudeixen mil improperis. Té una fortuna estimada en més de 5.000 M€ i propietats arreu del planeta, però ens centrarem en el castell que té prop de París i la immensa mansió dels Camps Elisis. De fet les deu necessitar, perquè passa més temps a França que al seu país. La situació, si no fos pel cataclisme que ha esberlat el Marroc, seria d’acudit, però atesa la inoperància de tots els poders que no van moure ni un dit fins que no va reaccionar el rei, mereix una altra consideració. Si això es donés en qualsevol altre país, el cap de l’estat o el president del govern ja hauria dimitit. Però ell va i apareix al cap de quatre dies a Marràqueix, fa el borinot visitant alguns afectats i fins i tot simulant donar sang, mentre la majoria de gent encara el defensa amb l’excusa que està malalt, pobrissó. Caldria esperar que part de la seva fortuna la destinés a reconstruir els pobles arrasats i les carreteres impracticables, llavors potser sí que tindria un punt de credibilitat, però no passarà mai, i si això passés, la meitat dels diners es perdrien pel camí, atesa la corrupció sistemàtica de totes les estructures de poder del Marroc.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 7

JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

Aquest madrileny de 70 anys, amb arrels basques, llicenciat en Dret i de professió inspector d’Hisenda, va governar l’estat durant dues legislatures: del 1996 fins al 2004. La seva fixació monomaníaca sobre ETA, de qui va patir un atemptat amb cotxe bomba l’any 1995, el va acabar condemnant i va perdre les eleccions del 2004 assegurant que els atemptats de Madrid de l’11 de març eren obra d’aquesta banda terrorista. El recordarem sempre formant part del “trío de las Azores” amb el seus amics Bush i Blair considerant-se un gran estadista per haver donar suport a la Guerra d’Irak basada en una immensa mentida sobre l’existència d’armes de destrucció massiva. Des de la presa de possessió com a president del senyor Rodríguez Zapatero, va abandonar la política i dedicar-se als seus “negocis”, però sempre ha tingut molta relació amb la FAES la fundació del PP per a la creació d’idees i opinions reaccionàries. Aquesta setmana ha tornat a alçar la veu per proposar a la “gente bien” de l’estat de muntar una rebel·lió contra el PSOE per impedir que arribi al govern central amb l'excusa de protestar contra la possible amnistia. Suposo que acabarà jutjat al Tribunal Suprem per intent de rebel·lió. Ep, això s’esperaria d’un sistema democràtic tan perfecte i primmirat com el que hi ha a l’estat espanyol.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 6

ALFONSO GUERRA GONZÁLEZ

Tot i haver aconseguit fites altes a la política com a vicepresident del govern de Felipe González, amb qui ja havia tingut alguna discrepància malgrat ser amics de tota la vida, vam començar a conèixer el seu pensament jacobí quan va deixar el govern. Des de llavors, portant força malament la pèrdua de presència en els mitjans espanyols, ens ha regalat perles com la de “dejar el texto bien cepillado” referint-se l’Estatut de 2010 com a president una comissió del Congrés. Aquesta setmana s’ha despatxat a gust: creu que “esta amnistía es la condena de la transición”, considera la trobada entre Yolanda Díaz i Carles Puigdemont com una “infamia contra la democràcia”, diu que s’ha d’acabar amb el “protagonismo injusto de los partidos nacionalistes que ponen patas arriba todo aquello en lo que cree un demòcrata”, etc. La cirereta és la descàrrega de mala llet dedicada al president de la Generalitat a l’exili: “Este señor dio un golpe de Estado, declaró como república independiente una zona del país y luego se fugó cobardemente a Waterloo como un gánster de poca categoría para evitar que la justicia le exija responsabilidades”. Digueu-me si aquest no és el mateix discurs de VOX. Mentre dins el PSOE encara tinguin individus d’aquesta casta, algú creu que hi pot haver alguna mena d’acord per tirar endavant un govern progressista a l’estat? Cada dia tinc més clar que ens aboquem a una repetició electoral.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 5

MERITXELL BATET LAMAÑA

De la neta del general Batet, afusellat pels colpistes a Burgos l’any 1937, en podíem esperar una mica més de compromís i coherència, però ja se sap que aquests dos termes no acostumen a abundar en el món de la política. Llicenciada en Dret, va entrar a la política l’any 1996 de la mà d’en Narcís Serra i es va acabar afiliant al PSC l’any 2008. Ara seria un bon moment per recordar-li que defensava l’autodeterminació de Catalunya i que va ser molt crítica amb l’aplicació del famós 155. Però que es casés amb un membre del PP (José Mª Lasalle), se’n divorciés i acabés aparellada amb Juan Carlos Campo, ministre de Justícia del PSOE fins el 2021, suposo que li van afectar els esquemes de valors. Com a presidenta del Congrés dels Diputats durant la darrera legislatura, li va tocar el galdós paper d’haver de retirar la paraula a companys d’hemicicle perquè s’expressaven en la seva pròpia llengua. Ignoro el que li devia passar pel cap en aquells moments, si és que encara la seva consciència tenia algun deix de nacionalisme català. Ja se sap que quan un té el cul llogat al PSOE no seu quan vol sinó quan li permet l’aparell, perquè la suposada autonomia del PSC dins aquest partit estatal fa temps que és pura utopia. I resulta que a les darreres eleccions torna a sortir elegida confiant que li renovarien el càrrec, però ai las!, havent fet callar catalans ara no podia pas sortir com a abanderada defensora de l’ús de totes les llengües dins el Congrés dels Diputats. Passar de ser la tercera autoritat de l’estat a convertir-se en una gregària del grup sociata ha resultat massa indigest per al seu amor propi i ha decidit abandonar la política. No trigareu a veure-la recol·locada en algun consell d’administració.

EN RECORD I EN DEFENSA DE CARME JUNYENT

Ens ha deixat una altra persona sàvia i, en aquesta casos convé recordar allò que “ens falten savis i ens sobren saberuts”, tot i que no sé si tothom estaria d’acord amb aquesta afirmació. En tot cas, vist com ens van les coses en tots els àmbits, crec que hauríem de fer més cas als savis que als saberuts.
S’ha mort la Carme Junyent, una lingüista de referència de qui hauríem de tenir en compte les seves reflexions en uns moments en què la nostra llengua torna a estar seriosament amenaçada. Ens ha deixat, i alguns només en recorden les seves opinions al voltant del llenguatge inclusiu amb perles com “encara que tota la classe siguin noies, jo m’hi adreço en masculí”. D’acord, no tenia pèls a la llengua i gaudia de la provocació perquè la polèmica genera debat, però haver de llegir coses com les que poso a continuació a mi em fan mal al cor:
“Va dedicar molts esforços a evitar que les persones no binàries morissin amb el seu gènere reconegut. Al mateix temps va lluitar per normalitzar el català, cosa que l’ha dut a morir amb dignitat. És ara quan hem de ser crítics amb el seu llegat.” (Marta Roqueta, periodista)
“Ens ha deixat una lingüista de referència, però que es negava a acceptar i a entendre el llenguatge inclusiu en català, per no parlar de les perles transfòbiques que deixava anar. Sincerament, bon vent i barca nova!” (Jèssica Pulla, drag queen)
Les autores d’aquestes dues perles carregades de mala bava no m’atreviria ni a posar-les dins la categoria de saberudes, perquè atacar qui s’acaba de morir perquè no estaves d’acord amb ella per raó d’unes “construccions gramaticals i sintàctiques” demostren una radicalitat perillosa a la qual lamentablement ens anem acostumant. Que no es tracta d’un feixista, un dictador o un assassí, sinó d’una catedràtica d’universitat amb el cap molt ben moblat. Quina llàstima que ja no respectem ni els difunts!
Per la meva part, només dir que subscric fil per randa les opinions de la Carme Junyent i mostrar-li el meu respecte i reconeixement. Tot aquest moviment radical i progressista que creu que el fet de canviar el llenguatge permetrà canviar la societat s’ho hauria de fer mirar. No hi ha cap base científica que relacioni el gènere gramatical predominant d’una llengua amb el masclisme de la societat on es parla. Només han aconseguit complicar les estructures sintàctiques ampliant els sintagmes nominals i convertint les frases més simples en feixugues construccions que no solucionen cap problema.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 4

LUIS MANUEL RUBIALES BÉJAR

Què es pot dir d’aquest personatge que amb la cara ja paga? La seva pinta de goril·la de discoteca o de macarra de club de carretera deixen ben a les clares que es tracta d’un personatge fatxenda, cregut, altiu, perdonavides, masclista, manipulador... Els seus actes l’han acabat retratant i posant en evidència davant de tot el món. El tal Rubiales havia jugat a futbol i havia passat per un munt de clubs, la majoria de segona i tercera: Guadix, Granada, Mallorca, Lleida, Xerez, Llevant, Alacant, i va acabar la seva carrera jugant quatre partits amb el Hamilton Amical d’Escòcia. De seguida va afanyar-se a treure el nas a l’Associació de Futbolistes Espanyols, sindicat del qual va ser president i va aconseguir convocar diverses vagues. Des d’aquest càrrec va aconseguir saltar a la presidència de la Reial Federació Espanyola de Futbol que ha portat com si es tractés del negoci familiar. Va tenir la brillant idea de cessar Lopetegui com a seleccionador dos dies abans del Mundial de Rússia. Va aconseguir portar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita cobrant comissions de les quals també va sucar Gerard Piqué, va voler fer treure la senyera de la Copa de la Reina que va guanyar el Barça, va fer que les jugadores del Barça es posessin elles mateixes les medalles de la Supercopa d’aquest any, etc. Però se’l recordarà pel que acabarà significant la seva tomba: la sacsejada d’ous a la llotja d’autoritats del mundial femení, el petó a la boca de Jenni Hermoso i les grapejades a d’altres jugadores durant la celebració del campionat. Quina llàstima que el govern d’aquest estat no hagi estat prou diligent aprovant abans les lleis que haurien permès esborrar-lo del mapa!

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

SIGNATURA DE LLIBRES

L'Editorial Documenta Balear, que em va publicar el darrer llibre "Maleïda pandèmia", em va convidar a signar llibres al seu estand del Moll de la Fusta. Una nova experiència com a autor. 

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 3

ALBERTO NÚÑEZ FEIJOÓ

A veure si soc capaç de fer una breu nota biogràfica del darrer “tonto” útil que els del PP estan a punt d’enviar a la foguera amb la Isabel Díaz Ayuso atiant les flames. El tal Alberto Núñez Feijoó va néixer el 1961 i va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostela. Des del 1985 al 1991 va ser funcionari de la Xunta de Galícia i, a partir d’aquí ha fet carrera política llepant els talons de tothom qui el volgués promocionar a un càrrec on cobrés força i hagués de treballar poc. Així aconseguí la Presidència de la Xunta, el de President del PP després de la fugida de Pablo Casado, el de Senador nomenat pel parlament gallec per poder tenir visibilitat a Madrid, el de candidat a la Presidència del Govern, càrrec que no assolirà mai i serà la seva sentència a l’ostracisme. Convé recordar, tot i que ell no ho recorda, la seva íntima amistat amb Marcial Dorado, un dels narcotraficants més importants del país, de qui va confessar que sabia que es dedicava al contraban, una activitat que es veu que deu ser perfectament legal a Galícia. És conegut sobretot per les seves ficades de pota i raonaments de l’estil del senyor Mariano Rajoy. La darrera, aquesta setmana, quan va dir que estava d’acord que es parlés en català al Congrés dels Diputats sempre i quan a les escoles de Catalunya també es parlessin les dues llengües en exercici de la llibertat individual. Com si això no fos una lamentable realitat des de fa anys.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 2

DANI CARVAJAL RAMOS

Aquest capità de l’equip del Real Madrid, procedent de família humil (el seu pare era taxista), va entrar de ben jove a la disciplina de l’equip blanc i, tot i que durant unes temporades va jugar a Alemanya, el van recuperar per convertir-lo en un dels pilars de l’equip. Ves a saber si hi van tenir res a veure les seves idees polítiques, que no va poder amagar quan va invitar l’il·lustre Santiago Abascal a la llotja del Santiago Bernabéu. No ens hauria d’estranyar que des de la seva òptica masclista i negacionista hagi fet costat a un personatge repugnant com l’expresident de la Federación Española de Fútbol, un tal Luis Rubiales, negant la condició de víctima a Jenny Hermoso i relativitzant la conducta de l’abusador. De res han servit les explicacions que s’ha vist obligat a fer com a capità de la selecció per tractar de tapar les seves vergonyants declaracions. Ja ho veieu, es veu que el masclisme, en el món del futbol, té arrels molt profundes que costaran d’erradicar.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 1

FEDERICO JIMÉNEZ LOSANTOS

El dia que els de Terra Lliure li van disparar un tret a la cama segur que li van quedar afectades algunes neurones que el van convertir definitivament en el personatge reaccionari i masclista que tots coneixem. Des de llavors, sota el paraigua de José M. Aznar, de la jerarquia eclesiàstica, o actualment d’Isabel Díaz Ayuso, s’ha dedicat a enverinar la convivència, a dividir l’estat en bons i dolents, a insultar amb total impunitat i, sobretot, a odiar tot allò que fa tuf de català. Tenint en compte aquests antecedents, no ens ha d’estranyar que hagi vomitat la seva bilis nauseabunda damunt del que ja s’ha convertit en un mite del nostre país: l’Aitana Bonmatí. Quan la noia ha fet referència als valors de lluita que li han transmès els seus pares, s’ha afanyat a acusar el seu pare, Vicent Conca, de terrorista. I quin acte terrorista va cometre? Doncs que l’ínclit jutge Garzón el va fer detenir l’any 1992 quan era militant de l’MDT. Tant li fa que l’estat espanyol hagi sigut condemnat pel Tribunal dels Drets Humans per les tortures a què es va sotmetre els detinguts en aquella operació prèvia als Jocs Olímpics. Quan es tracta de salvar la unitat d’Espanya, ja hem vist que tot s’hi val. Definitivament, aquest personatge il·lustre encara té moltes coses a aportar en defensa del lema “una, grande y libre”.

CARTA AL DIRECTOR

 EL 9 NOU 01/09/2023

PREMI LITERARI "GUILLEM DE BELIBASTA"

Tragó és un poble de 60 habitants que pertany al municipi de Peramola, a tocar d'Oliana. Fa ja nou anys que celebren aquest certamen literari que és un dels més ben dotats econòmicament de la seva categoria. És sorprenent la implicació de tothom en l'organització d'un esdeveniment cultural d'aquesta categoria, i no em puc estar de pensar que si això es donés arreu del nostre país, potser les coses anirien d'una altra manera.
Ahir em van convidar, com a finalista, al sopar i l'acte de lliurament dels premis. L'acollida, el tracte, la relació amb organitzadors, jurat, autoritats i finalistes, la perfecta organització de l'acte... Tot plegat fa que la Dolo i jo ens hàgim endut Tragó i la seva gent al cor per molt de temps.
En aquestes ocasions, el menys important resulta el premi, que en el meu cas va ser un accèssit pel relat "Llàgrimes verdes" i suposava la publicació del text juntament amb els altres quatre premiats. Una altra injecció de motivació per seguir escrivint.