EN RECORD I EN DEFENSA DE CARME JUNYENT

Ens ha deixat una altra persona sàvia i, en aquesta casos convé recordar allò que “ens falten savis i ens sobren saberuts”, tot i que no sé si tothom estaria d’acord amb aquesta afirmació. En tot cas, vist com ens van les coses en tots els àmbits, crec que hauríem de fer més cas als savis que als saberuts.
S’ha mort la Carme Junyent, una lingüista de referència de qui hauríem de tenir en compte les seves reflexions en uns moments en què la nostra llengua torna a estar seriosament amenaçada. Ens ha deixat, i alguns només en recorden les seves opinions al voltant del llenguatge inclusiu amb perles com “encara que tota la classe siguin noies, jo m’hi adreço en masculí”. D’acord, no tenia pèls a la llengua i gaudia de la provocació perquè la polèmica genera debat, però haver de llegir coses com les que poso a continuació a mi em fan mal al cor:
“Va dedicar molts esforços a evitar que les persones no binàries morissin amb el seu gènere reconegut. Al mateix temps va lluitar per normalitzar el català, cosa que l’ha dut a morir amb dignitat. És ara quan hem de ser crítics amb el seu llegat.” (Marta Roqueta, periodista)
“Ens ha deixat una lingüista de referència, però que es negava a acceptar i a entendre el llenguatge inclusiu en català, per no parlar de les perles transfòbiques que deixava anar. Sincerament, bon vent i barca nova!” (Jèssica Pulla, drag queen)
Les autores d’aquestes dues perles carregades de mala bava no m’atreviria ni a posar-les dins la categoria de saberudes, perquè atacar qui s’acaba de morir perquè no estaves d’acord amb ella per raó d’unes “construccions gramaticals i sintàctiques” demostren una radicalitat perillosa a la qual lamentablement ens anem acostumant. Que no es tracta d’un feixista, un dictador o un assassí, sinó d’una catedràtica d’universitat amb el cap molt ben moblat. Quina llàstima que ja no respectem ni els difunts!
Per la meva part, només dir que subscric fil per randa les opinions de la Carme Junyent i mostrar-li el meu respecte i reconeixement. Tot aquest moviment radical i progressista que creu que el fet de canviar el llenguatge permetrà canviar la societat s’ho hauria de fer mirar. No hi ha cap base científica que relacioni el gènere gramatical predominant d’una llengua amb el masclisme de la societat on es parla. Només han aconseguit complicar les estructures sintàctiques ampliant els sintagmes nominals i convertint les frases més simples en feixugues construccions que no solucionen cap problema.