Ahir em van convidar, com a finalista, al sopar i l'acte de lliurament dels premis. L'acollida, el tracte, la relació amb organitzadors, jurat, autoritats i finalistes, la perfecta organització de l'acte... Tot plegat fa que la Dolo i jo ens hàgim endut Tragó i la seva gent al cor per molt de temps.
En aquestes ocasions, el menys important resulta el premi, que en el meu cas va ser un accèssit pel relat "Llàgrimes verdes" i suposava la publicació del text juntament amb els altres quatre premiats. Una altra injecció de motivació per seguir escrivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada