Vaig tenir el goig i el privilegi de poder parlar llargament
amb ell l’any 2007, amb motiu del lliurament del Premi de Novel·la Breu Ciutat
de Mollerussa del jurat del qual en formava part juntament amb un altre
il·lustre savi, en Sebastià Serrano.
Josep Vallverdú era un bon conversador que sabia escoltar,
un bon escriptor i un bon comunicador. Els comentaris que em va fer de la meva
novel·la “Aquell capvespre” els guardo a la memòria amb un respecte venerable.
També vam comentar la tasca de membre d’un jurat i em va fer unes quantes
reflexions i em va donar uns quants consells que he procurat aplicar en l’exercici
de jurat dels certàmens literaris en què participo.
Ens vam tornar a trobar uns anys més tard a l’Espluga de
Francolí, amb motiu del lliurament d’un dels Premis Baldiri Reixac als alumnes
de la meva escola, i em va sorprendre molt gratament que se’n recordés de mi i
de la meva novel·la.
Era, en definitiva, un mestre entranyable.
El guardaré sempre a la meva memòria i procuraré tenir ben
presents els consells que em va regalar durant les nostres dues casuals trobades.
Reposa en pau, Josep, i gràcies per l’enorme llegat que ens
deixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada