LES CAMPANES

Parlo de memòria i no em voldria equivocar, perquè ja se sap que a partir de certa edat hom comença a patir llacunes lamentables, però fa uns anys algú va aconseguir que als cavalls que pasturaven pels prats de Llanars se’ls emmudissin les esquelles embolicant el batall amb un drap, amb la finalitat que algun pixapins torracollons pogués dormir plàcidament. Es veu que el so cadenciós i compassat d’una esquella, que mai no ha molestat ningú a muntanya li resultava tan irritant que no podia conciliar el son.
Avui hi he pensat quan m’he assabentat que a Banyoles el rector de Santa Maria de Turers ha decidit silenciar les campanes de les 10 del vespre a les 8 del matí perquè els estadants d’un bloc de pisos turístics que hi ha a prop es queixaven que no podien dormir.
Vaig viure vuit anys a tocar del campanar de Calldetenes, que tocava els quarts i les hores amb precisió suïssa durant tota la nit, i el seu so mai no em va fer cap nosa, ben al contrari el tenia per un missatge de pau i serenor, a banda que podia saber l’hora sense necessitat d’haver de consultar cap rellotge.
Trobo lamentable la decisió presa pel mossèn, amb l’excusa que vol evitar baralles, de la mateixa manera que trobo genial la cassolada que els veïns han organitzat i que espero que duri uns quants dies. Jo la faria per sistema de 10 a 12 davant dels allotjaments turístics per recordar-los que no pot ser allò tan gastat que “de fora vingueren que de casa ens tragueren”. En el seu cas els aplicaria una altra dita molt més interessant: “Si no vols pols, no vagis a l’era.”