divendres, 2 de juliol de 2021

A MANERA D’HOMENATGE A MARTA MARCO ALARIO

Potser per deferència hauria d’escriure aquestes quatre línies en castellà, que és la llengua en la qual estimes (no la que volen que estimis), però sé que fent servir la llengua en què estimo i que estimo des que vaig néixer no et faig cap lleig i que essent professora de llengua i literatura no et serà difícil comprendre’n el sentit.


Celebro que hi hagi docents que diguin les coses pel seu nom. He llegit la carta que vas escriure als nois i noies de qui dius que et van decebre i t’haig de dir que estic completament d’acord amb tots els arguments que utilitzes. I penso que algú ha de demostrar una mica de seny enmig d’aquest Cafarnaüm que han muntat la colla d’irresponsables que van organitzar el viatge, els alumnes que van participar-hi i els pares i mares que els van autoritzar.

L’espectacle d’aquests ximples cridant des dels balcons de l’hotel on se’ls havia portat a passar la quarantena i dels seus  pares acusant el Govern Balear de tenir-los segrestats és lamentable, però encara ho és més la decisió de la jutge que els deixa marxar sabent que molts d’ells donaran positiu a les properes hores i acabaran infectant els seus contactes.

Gràcies, Marta, per dir-los les coses clares, sense els eufemismes que sembla que cal usar quan es parla de joves, perquè es veu que per damunt de tot caldria protegir-los. Em vaig jubilar fa dos anys i mentre ha durat la pandèmia no he deixat de pensar ni un sol dia en l’enorme sort que he tingut de no haver hagut de viure-la com a docent. Gràcies a gent valenta, decidida i responsable com tu, les escoles i instituts d’aquest país han pogut mantenir-se oberts per continuar amb la seva tasca educativa malgrat les evidents limitacions. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada