AGRAÏMENT A MARC JUÀREZ

Gràcies per dir amb poques paraules (és el discurs d’un home amb carrera tècnica i no d’un estudiant de lletres) allò que la majoria d’estudiants universitaris pensa i poques vegades es diu en tribuna pública.
Escoltant els teus raonaments he pensat que m’hauria agradat tenir-te a classe perquè els estudiants amb personalitat i sentit crític de la realitat no abunden i poques vegades en pots gaudir com a mestre i aprendre’n.
Sentint el que dius, constato el que ja suposava: que la universitat segueix ancorada en metodologies obsoletes i que cada professor es limita a abocar la matèria específica que li han encomanat sense la necessària coordinació amb els companys amb la finalitat de garantir que la formació dels alumnes sigui global, coherent i completa.
Sentint el que dius, que acabeu aprenent sense entendre res, no puc estar-me de recordar que a l’antic batxillerat vaig estudiar tots els casos de les declinacions del llatí sense comprendre mai que responien a funcions dels sintagmes nominals dins una frase, cosa que vaig copsar molts anys més tard, quan ja tenia el llatí oblidat i feia classes de llengua i literatura a l’antiga EGB.
Veig que han passat els anys i el sistema educatiu, sobretot el superior, ha evolucionat ben poc. Una pena.
Desitjo de tot cor que, acabat el grau d’enginyeria mecànica, trobis una ocupació adient a casa nostra i no hagis de fer el que dius que fa la majoria: anar a treballar a l’estranger per guanyar-se les garrofes. No estem per malbaratar el talent i l’empenta de les generacions de joves que aneu acabant la vostra etapa formativa.