dissabte, 17 de juliol de 2021

LA DECADÈNCIA D’UN ESTAT EN FALLIDA DEMOCRÀTICA

Que el Tribunal Constitucional, que sempre havia procurat sentenciar per unanimitat, tiri per terra l’estat d’alarma de la primavera del 2020 que el Govern Central va aprovar sempre amb el vist-i-plau de gairebé tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, i ho faci amb sis vots a favors i cinc en contra diu molt del que s’està coent a les altes esferes del poder judicial.
M’emprenya una mica que el sisè vot sigui d’una magistrada que vam proposar des de Catalunya i que porta el meu cognom. Al començament semblava fins i tot “progre” per comparació amb altres interfectes del TC, però de mica en mica ha anat girant cap a la dreta i l’ha ultrapassada per alinear-se amb les postures de Vox. El que us deia, emprenya una mica que sigui d’aquí, però ja hi estem acostumats.
A banda de la magnitud del problema que cau al damunt del Govern de l’estat amb aquesta decisió, que només és la punta de l’iceberg perquè després aniran declarant inconstitucionals les darreres lleis mínimament progressistes que s’han aprovat darrerament (eutanàsia, LGTBI, etc.), hi ha una cosa molt clara: la desintegració progressiva dels aparells democràtics de l’estat que cada dia que passa ens regalen un nou episodi de decadència.
Al final potser resultarà que allò tan innocent de l’1 d’octubre de 2017, que no era res més que una poruga i mal plantejada maniobra de xantatge amb la intenció que l’estat central es dignés asseure en una taula de diàleg, ha provocat tot un seguit de neguits, frisances, presses i temences als poders profunds de l’estat, aquells que encara mamen de l’època franquista, que cada dia que passa es mostren més a cara descoberta. Deu ser l’únic èxit que hem obtingut, perquè la resta són tot garrotades.
A veure si a la resta de l’estat hi ha algú que se n’arriba a adonar. Què pensaven quan des d’aquí els dèiem que amb les maniobres jurídiques de repressió de l’independentisme hi acabaríem perdent tots? L’aplicació del 155 no era inconstitucional, no. Ho és una declaració d’estat d’alarma sense el qual hi hauria 100.000 morts més comptats.
Sánchez, oi que ja veus la guillotina muntada en un cadafal davant de la Moncloa? No? No trigaràs gaire en adonar-te’n. La llàstima és que hauran enviat a fer punyetes (una velada referència als jutges) la mínima pseudodemocràcia de què hem gaudit aquestes dècades. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada