Molt més famosa la Torre de Pisa, és ben cert, però aquest campanar de la petita illa de Burano resulta igual d'inquietant.
Hem estat tres dies a Venècia i hem aconseguit sobreviure enmig de la constant riuada de turistes que envaeixen la ciutat. La solució ha consistit en rondar pel laberint de carrers i canals que no acostumen a freqüentar els turistes que van en ramat precedits de la guia amb una antena de ràdio telescòpica reconvertida en senyal identitari del grup.
Fugint de les aglomeracions, hem fet cap a les illes del voltant: Murano, Torcello i Burano. A Torcello hem visitat la primera catedral veneciana, que conserva uns dels mosaics bizantins més antics d'Europa. A Murano hem descobert que els seus habitants, a banda de ser molt negats en la tasca de combinar colors per pintar les façanes de les cases, un extrem que confereix al poble un encant innegable, deuen mirar sovint cap a la punta del "campanile" per comprovar que el grau d'inclinació de la torre segueix permetent-li el fràgil equilibri amb què se sosté.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada