Poder compartir taula amb en Ramon Erra, en Toni Pladevall, la Pilar Cabot i en Vicenç Ambròs és un honor. En un acte que ja arriba a la seva vuitena edició, hem estat presentant les nostres novetats editorials d'aquest Sant Jordi als alumnes de batxillerat de l'Institut de Vic. No passa gaire sovint que em toqui parlar davant una concurrència àmplia i tan exigent com l'adolescent. Cal felicitar-los de tot cor per la seva atenció i participació en el col·loqui final: dues hores de xerrera d'escriptors són feixugues i avui no semblava que se'ls fessin especialment llargues.
He aprofitat per fer un estudi sociològic en directe: he demanat que aixequessin la mà els qui vivien a pagès i l'han aixecada un parell de persones. Seguidament he demanat que ho fessin aquells que eren fills de pares que havien nascut i viscut a pagès: més d'una vintena de mans repartides per tota la sala. La meva tercera petició ha estat per saber quins nois i noies tenien constància que els seus avis havien viscut en una casa de pagès: la meva sorpresa ha estat comprovar que prop de les dues terceres parts eren néts de famílies pageses.
Aquesta introducció prou gràfica m'ha permès dir-los que la meva novel·la "Arrels de pedra" explicava això i que valia més la imatge que havíem creat entre tots que les mil paraules que després, per complir amb el temps pactat, els he hagut d'engaltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada