Aquest esplèndid i confiat pardal de teulada es va fer amic nostre al parc de la Rimenbranze a Venècia. No recordo haver tingut mai un pardal a l'abast de la mà, però aquest es va estar una bona estona picotejant entre els nostres peus mentre estàvem reposant de la caminada pels estrets carrerons, asseguts en un banc de l'únic parc amb aquesta categoria que es pot trobar a Venècia.
Els pardals del nostre país són més esquerps: mantenen una distància de seguretat, segons he pogut comprovar a la terrassa, d'uns tres a cinc metres. Qualsevol moviment que detectin dins d'aquest radi els dispara l'avís de perill i fugen rabents. Aquest, ben al contrari, va permetre que em mogués, que tragués la màquina de fotografiar de la motxilla, que canviés els peus de lloc perquè no sortissin a la foto. Fixeu-vos que sembla que s'hi posi bé i tot.
Vaig intentar allò la gavina de l'anunci: "Amb la mirada perduda...", però no em va entendre perquè el meu italià és molt, molt dolent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada