Algun component atàvic se'ns deu desvetllar quan volem recuperar activitats rurals en medis urbans. Sembla mentida que una simple jardinera permeti recuperar la il·lusió per plantar, regar, veure créixer, tallar, posar el plat i menjar.
Després de la pedregada, ningú no hagués donat ni cinc cèntims pels nostres enciams, però vet aquí que van sobreviure i van anar creixent. Van créixer tant que amb prou feines si cabien en els quatre pams quadrats que els havíem proporcionat a la nostra terrassa.
Ahir vam començar la collita: vam tallar el primer enciam i vam preparar la primera amanida feta amb una hortalissa crescuda a la terrassa. Segur que un gourmet hauria considerat que no n'hi havia per a tant, però a nosaltres ens va semblar que tenia un gust especial, el que li dóna un producte fet i tractat per un mateix amb tot l'amor del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada