HAVER-N’HI PER TIRAR EL BARRET AL FOC

Quan un està molt contrariat per alguna cosa que no ha sortit com volia, quan es veu abocat a un fracàs que mai no hagués imaginat, sol afirmar que n’hi ha per tirar (llençar o fotre) el barret al foc. Per què precisament el barret? Són d’aquelles coses que pots inventar-te el que vulguis i segurament que queda bé, perquè ningú sap d’on prové. El barret era una peça de vestir que tenia funcions cerimonials evidents (treure’s el barret, per exemple), per tant suposo que enviar-lo de pet al foc devia significar una cosa molt important. 

“N’hi ha per tirar el barret al foc. Saps que aquest dijous havíem de marxar cap a Galícia? Doncs el cotxe s’ha espatllat. No sé què de la corretja de distribució i diu que tenen molta feina, i fins divendres no s’hi poden posar.”

MÉS CONTENT QUE UN GÍNJOL

Aquesta comparació sempre m’ha fet molta gràcia perquè un gínjol és el fruit del ginjoler, petit de la mida d’una oliva i vermell, i no sembla pas que sigui el paradigma de l’alegria. Tot i que l’origen d’aquesta comparació és incert, sembla que els catalans tenim certa tendència a considerar que els fruits petits (pèsols, gínjols...) fan goig i per tant són alegres. De fet en general atribuïm característiques positives a les coses petites: més content que un gínjol, més eixerit que un pèsol.

“Ahir li vam comprar unes sabates noves i hauries d’haver vist com marxava avui a l’escola: més content que un gínjol.”

MARXAR AMB LA CUA ENTRE CAMES

Significa anar-se’n d’un lloc avergonyit, espantat, fins i tot decebut. L’expressió té el seu origen en el comportament dels gossos que, quan fugen espantats, col·loquen la cua entre les cames.

“Em vaig voler fer el valent, però quan vaig veure que eren tres i força ben plantats, vaig optar per fugir amb la cua entre cames.”

FOTRE-LI DE CAVALL ESTANT

Dir alguna cosa sense rumiar-la gaire i sense pensar en les possibles conseqüències. Potser, si no volguessim ser tan políticament correctes i les "engaltéssim tal com venen", les coses ens anirien d'una altra manera. I és que de vegades és d'agrair que et "diguin les coses pel seu nom". Suposo que es tracta d’una expressió molt local de la nostra zona geogràfica, perquè no n’he trobat referències en les fonts que acostumo a consultar.
“És clar que acaba tenint problemes amb tothom. No veus com les hi fot de cavall estant? Potser si aprengués a rumiar una mica el que diu...”

SEMBLAR LA POR DE RIBES

Es diu d’una persona mal vestida, escabellada, deixada en general. Se suposa que aquesta frase deu tenir alguna cosa a veure amb algun fet antic relacionat amb la població de Ribes de Freser, però no he sabut trobar-ne cap referència. Només he trobat “en Met de Ribes”, exponent de la vida tranquil·la (“anar fent com en Met de Ribes”). 

“T’hauries de cuidar una mica. Si et troben pel carrer amb aquesta pinta et diran que sembles la Por de Ribes.”

VOLER LA DONA BORRATXA I EL VI AL BOT

Es diu de qui desitja ferventment alguna cosa sense estar disposat a renunciar a res o sense acceptar pagar-ne cap preu. I és que a la vida, sovint ens toca triar i acceptar el preu de les nostres decisions; altrament resultaria que “volem repicar campanes i anar a la processó”, una altra frase feta que té si fa no fa el mateix sentit. La frase m'ha recordat que a la Rambla del Carme hi havia un boter al costat de Can Postius i tenia bots penjats a la façana de la botiga i obrador. 

“Mira noi, no pots voler la dona borratxa i tenir el vi al bot. No t’adones que no ho pots tenir tot?”

TENIR-NE MÉS D’ESTÈS DEL QUE ES POT BATRE

Aquesta referència al procés de batre ens parla d’una estesa de garbes a l’era que és superior al que es pot arribar a batre trepitjant el blat amb animals de peu rodó. Per analogia es diu de qui té més feina per fer de la que és capaç de realitzar, de qui no s’ha programat bé la feina i acaba desbordat per la quantitat o la urgència. La imatge correspon a una batuda feta al Molí de la Calvaria.

“El meu problema és que no sé dir que no. Vaig acceptant totes les feines que em proposen i sempre acabo tenint-ne més d’estès del puc batre.”

HAVER-HI MÉS DIES QUE “LLANGONISSES”

Té el sentit ben bé contrari a “feina feta no té destorb”. Quan a pagès hi havia molta feina per fer i es tenia por de no poder-la acabar, sempre hi havia algú optimista que aportava el punt de tranquil·litat. En la relació entre temps i embotits del rebost quedava clar que sempre guanyava el temps. Per cert, a Osona són “llangonisses” i no pas llonganisses com estableix el diccionari.

“Tanta pressa, tanta pressa! Que no veus que hi ha més dies que llangonisses?”

FER UN CAPMÀS

Significa establir un preu global per a un conjunt de coses molt diverses i de diferents valors que es volen comprar o vendre totes plegades. 
“Vols dir que cal entretenir-se a calcular tot això peça per peça? Jo et proposo fer un capmàs. T’està bé tres-cents euros?”

FOTRE-LI BARRES AVALL

Es diu quan en un canvi d’impressions o en una discussió, cansat de callar-te la veritat, acabes dient tot el que et surt del cor per quedar-te més tranquil. És ben cert que, de vegades per no ferir susceptibilitats, o per allò del que en diuen políticament correcte, tendeixes a suavitzar o dissimular determinades realitats, fins que al final te’n canses. 

“Mira, quan un en té el pap ple, s’estalvia miraments i va de dret al gra. Li he fotut barres avall i no et pots pas imaginar com n’he quedat de descansat.”

GUARDAR SEMPRE UN ROC A LA FAIXA

Ara ja no portem faixa damunt els pantalons de vellut i normalment no resolem els conflictes a cops de roc, però per un si de cas, convé no ensenyar totes les armes a l’enemic i, en tot cas, tenir rumiada sempre una alternativa per quan un pla fracassa. És el que ara en diuen “tenir un pla B”, tot i que segueixo preferint guardar un roc a la faixa.

“A aquell no el fotràs mai. Sempre té guardat un roc a la faixa i s’acaba sortint de tots els despropòsits.”

GUANYAR-SE LES GARROFES

Expressió que encara es pot sentir tot i que la majoria de persones no han vist una garrofa en sa vida, almenys per aquests verals on no hi ha garrofers. Significa guanyar-se la vida, sigui com a treballador assalariat o bé per compte propi. Sempre es diu en situacions on cal pencar de valent per guanyar-se el pa. Les garrofes s’han utilitzat bàsicament per alimentar el bestiar, però en temps de penúries (la nostra postguerra, per exemple) van ser una font d’aliment important. La farina de garrofa resulta una alternativa prou interessant a la farina de cacau.

“Noi, a casa em van dir que ja tenia una edat i que havia de començar a guanyar-me les garrofes. No m’ha quedat més remei que buscar una feina.”