AMB UNA CERTA INDIGNACIÓ

La grandesa de la democràcia radica en l'evidència que totes les minories tenen dret d'opinió i de vot, fins i tot aquelles que poden arribar a destruir-la o abolir-la. Als qui hi creiem fermament de vegades ens molesta l'ús pervers del concepte de llibertat que s'atorguen determinades persones. En la meva tasca com a coordinador de Ràdio Vedruna-Tona mai no m'havia trobat amb un fet com el d'aquest any amb els nois i noies de 3r d'ESO fent el seguiment de les eleccions municipals. El cap de llista del Partit Popular de Catalunya, que va ser convidat en les mateixes condicions que la resta a una entrevista per exposar el seu programa electoral, es va descordar amb unes opinions un punt insultants a la seva web i al seu mur de facebook. Si us interessa llegir-les, us deixo l'enllaç:
http://www.ppctona.com/#!Entrevista-Radio-Vedruna-y-Mitin-Sr-Rajoy/c36h/555b9c840cf235f81940c199
Em sembla tan lamentable que una persona que representa una minoria, segons els resultats, tingui una actitud tan prepotent amb qui li ha allargat la mà cordialment i l'ha convidat a casa seva, que no m'he pogut estar d'enviar-li una carta oberta que ha publicat El 9 Nou:

ACAMPANYANT UNA ALUMNA A RECOLLIR UN PREMI LITERARI

A la vida dels mestres de tant en tant es donen fets excepcionals que ens fan creure en la nostra feina. El plaer de poder acompanyar la Mireia Llahí a recollir el primer premi territorial als Jocs Florals Escolars de Catalunya ha estat un d'ells. I fer-ho en companyia del seu pare i de la seva mare, que ja havia tingut com a alumna fa força anys, encara fa més intens i complet aquest sentiment. Enhorabona, Mireia, i ara a veure si hi ha sort a la fase nacional!

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" A TONA

La sala petita de La Canal es va estrenar amb la presentació de "Caramels de menta" al poble on porto trenta-sis anys fent de mestre. Una cinquantena de persones ens van fer companyia en aquesta segona ocasió. Els agraeixo de tot cor la seva presència. Com en la primera ocasió, les dues actrius que interpretaven els personatges principals de la novel·la (la Neus en el paper d'àvia i la Míriam en el paper de Laia) van fer que l'acte resultés entretingut i van tornar a brillar destacadament amb la seva actuació per damunt de la resta de participants (en Jordi Castelló i jo mateix), que vam intentar aportar-hi quatre reflexions escaients.

NADAL 2014

Si aquesta nit us descobriu

un any més grans, més savis

i alhora més escèptics,

busqueu el més petit estel

que sempre treu el nas

damunt del Puigsacalm

i demaneu-li un gest de pau,

però sobretot mil dosis de silenci.

Ens l’hem guanyat a pols

després de tant de temps de mots estèrils

ploguts de tot arreu

damunt dels nostres cors perplexos.

Només ens queda l’esperança,

almenys que puguem viure-la

en el nostre més íntim silenci

prenent la mà de qui ens estima,

mirant-li els ulls amb confiança.

LA DOLO DIU ADÉU A L'ESCOLA

Dóna als teus ulls una mirada nova

O llança’ls amb vigor a l’infinit;

La teva fita en endavant es troba

On puguis mirar el món de fit a fit.

Bressol de bells records, aquesta escola,

Amb una petja teva a cada espai.

La noia de Ciuret ara s’envola,

La mestra de qui un no vam patir mai.

El buit en els debats de cada dia

S’ensuma i es confon amb el teu nom

Tot enyorant la teva gosadia.

Instint d’arrel i senzillesa airosa,

Niuat en un cor pur que vol tothom.

Adéu-siau, amiga  generosa!

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" AL TEMPLE ROMÀ DE VIC

Dissabte passat vam presentar el nou llibre al Temple Romà de Vic. L'espai, que ja havíem fet servir per presentar "Arrels de pedra", és excepcional per a aquest tipus d'actes. Una cinquantena llarga de persones ens van voler fer companyia. Les autèntiques protagonistes de l'acte van ser la Neus Font i la Míriam interpretant el paper de les protagonistes del llibre: àvia i néta. En Jordi Castelló, l'editor, va comentar els quatre aspectes del llibre que més li han cridat l'atenció; i jo em vaig encarregar de tancar l'acte amb una intervenció més llarga del que hauria estat desitjable, com sempre sol passar. Els assistents a l'acte es van poder endur una bosseta de caramels de menta com a record. En les imatges es pot comprovar l'ambient que hi vam saber crear. Un sincer agraïment a tots els qui vau participar-hi.

PASSEJADA PER UN PAISATGE DESOLAT

Les muntanyes del voltant d'Agost tenen un aspecte impressionantment desolador, desprenen un encant especial que, massa avesats a la natura exhuberant del Pirineu, no vam saber apreciar a primer cop d'ull. Hi hem passat tres dies, hostatjats en una casa de turisme rural, una antiga terrisseria que encara conserva l'obrador, el forn, les terrasses d'assecatge... La Loli i en Felip hi han sabut bastir un espai acollidor i entranyable. Aprofitant un dia assolellat, hem anat a fer una caminada per la serra i pels barrancs, un paisatge on van filmar "El retorn dels 7 magnífics". L'espai ens parla d'un temps en què tot el poble vivia de l'ofici de terrisser, amb un obrador a cada quatre portes. Arreu hi trobareu talussos de terra argilosa d'un gris blanquinós d'on en treien la matèria primera per a la fabricació d'uns càntirs únics que encara són molt preuats.

EL DARRER LLIBRE JA ÉS A LES LLIBRERIES

"Caramels de Menta" acaba de sortir de la impremta. 

Amb la mateixa il·lusió que em va produir l'edició del meu primer llibre, emprenc aquesta nova aventura literària a STONBERG EDITORIAL.

“He acceptat que els meus pares deixessin d’estimar-se, tot i que no ho he acabat d’entendre del tot. M’ha semblat bé que cadascú tingués una nova parella i provo d’avenir-m’hi de la manera més normal que puc. M’encanta fer de cangur del meu germanet, encara que així estalviï feina a la bleda de la meva madrastra. De tota la família, qui més m’estimo és l’àvia, que     de fet és la meva besàvia, hi passo moltes estones fent-li companyia, sobretot ara que comença a oblidar-se de les coses per culpa de l'Alzheimer.  També m’agrada parlar amb l’Albert, un company de classe de qui la meva amiga Míriam diu que ja és més que un amic. A casa procuro ajudar a la mare en tot allò que calgui. Però no suporto les injustícies, i aquesta vegada la mare s’ha passat tres estacions!”

 

Aquesta és la Laia, una encantadora preadolescent d'11 anys protagonista de la novel·la. Hi he desenvolupat una trama senzilla, però amb la voluntat de cercar un punt d’originalitat: he alternat sistemàticament els punts de vista narratius i he incorporat textos d’estructura diversa (monòlegs, e-mails, diàlegs telefònics, xats...), una de les característiques bàsiques del meu estil narratiu. 

  

TARDOR 2014 A CIURET

TARDOR

Vestim amb peces amples, tons de gris,

ocres, marrons i vermells esgrogueïts;

fonem-nos amb el sòl, ara estantís,

i esperem la vinguda de les nits.

Respirem blans aromes de desig,

prenem la mà que ens ha portat alè.

Les fulles mortes fan d’aquest trepig

la melodia d’un camí serè.

Convida el temps al suau recolliment

que endreça el cor i cau a l’esperit.

Tapís rogenc al cel, cap a ponent.

La llar acull la manca de delit

i tot davalla al fons d’un firmament

que empara el mot que neix a dins del pit.

ANIVERSARI

59 tardors,
59 hiverns,
59 primaveres, 
59 estius
m’han guerxat subtilment
la biga de l’esquena. 
He alentit el pas i el pensament
i he assolit un deix de saviesa.
Anhelo el batec
de set lustres enrere,
però el deso en un calaix
per als dies grisos
i els hiverns foscants.

PARC NATURAL DEL SEÑORÍO DE BERTIZ

Es pot caminar hores i hores per senders ben indicats i conèixer una fageda impressionant, gestionada amb criteris ecològics ben definits. Si esteu de sort, podreu trobar senyals dels seus estadans (un niu de pigot a mig fer amb l'arbre voltat de serradures, per exemple), i si esteu atents podreu descobrir-ne algun en directe (una lliseta que va pel mateix camí que vosaltres). Podeu completar la caminada amb la visita al Jardí Històric-Artístic i el Centre d'Interpretació, on gaudireu d'un vídeo de presentació del parc que és una autèntica obra d'art.

LES BRUIXES DE ZUGARRAMURDI

L'entrada a la impressionant cova de Zugarramurdi t'empetiteix i et transporta en el temps. En aquest indret, no és difícil d'imaginar un aplec de bruixes en un akelarre. I no calen les excentricitats de l'Àlex de la Iglesia per aconseguir-ho. Una visita prèvia al Museu de les Bruixes et permet fer-te una idea força clara del que va passar: ni més ni menys que el que va fer la Inquisició al Lluçanès, molt més a prop de casa nostra.