Si aquesta nit us
descobriu
un any més grans,
més savis
i alhora més
escèptics,
busqueu el més
petit estel
que sempre treu
el nas
damunt del
Puigsacalm
i demaneu-li un
gest de pau,
però sobretot mil
dosis de silenci.
Ens l’hem guanyat
a pols
després de tant
de temps de mots estèrils
ploguts de tot
arreu
damunt dels
nostres cors perplexos.
Només ens queda
l’esperança,
almenys que
puguem viure-la
en el nostre més
íntim silenci
prenent la mà de
qui ens estima,
mirant-li els
ulls amb confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada