Dóna als teus ulls una
mirada nova
O llança’ls amb vigor a
l’infinit;
La teva fita en endavant
es troba
On puguis mirar el món de
fit a fit.
Bressol de bells records, aquesta escola,
Amb una petja teva a cada
espai.
La noia de Ciuret ara
s’envola,
La mestra de qui un no
vam patir mai.
El buit en els debats de
cada dia
S’ensuma i es confon amb
el teu nom
Tot enyorant la teva
gosadia.
Instint d’arrel i senzillesa
airosa,
Niuat en un cor pur que
vol tothom.
Adéu-siau, amiga generosa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada