11 DE SETEMBRE DE 2016

Hem anat a Salt a passejar l'estelada i a bategar amb milers i milers d'altres cors que senten el mateix que nosaltres. Tant de bo aquesta sigui la darrera manifestació de reivindicació i l'any vinent pugui ser de celebració. 

TROBADA AMB ALUMNES DE 6è DE L'ESCOLA VEDRUNA-TONA

Aquest és el segon any que els nois i noies de la meva escola llegeixen "Caramels de menta" i sempre resulta molt agraït parlar amb lectors joves. A banda de parlar amb ells durant una hora llarga, els he demanat que em fessin arribar comentaris crítics sobre l'obra. 

Els podreu llegir al blog http://verdetavoliavolar.blogspot.com.es/ tan bon punt me'ls facin arribar. Per a un autor, l'opinió dels lectors sobre la seva obra és enormement interessant i enriquidor. No n'hi ha prou amb la tasca d'escriure; cal que allò ho llegeixi algú i cal també copsar l'efecte que li provoca. 

És durant aquestes trobades que aprofito per conèixer els seus gustos, les seves inquietuds, els seus interessos...

UNA NOVA XERRADA AMB ELS ALUMNES DE 4t DE L'ESCOLA ILDEFONS CERDÀ DE CENTELLES

He anat a parlar una hora llarga amb els nens i nenes de Centelles que aquest any han llegit el llibre. Com sempre, ha estat un plaer compartir aquest temps amb ells i conèixer les seves inquietuds i els seus dubtes, contestar les seves preguntes i explicar-los algunes coses del llibre d'aquelles que només coneixem els autors. M'han regalat un àlbum d'il·lustracions seves, del qual només us poso aquesta mostra perquè m'ha semblat especialment graciosa. Al final m'he estat més de mitja hora signant-los el llibre amb una petita dedicatòria a cada un. Em fa molta il·lusió que les escoles motivin els alumnes i els desvetllin el gust per la lectura. Els he demanat que, ara que ja hi estan acostumats, procuressin no deixar de llegir mai. 

UNA XERRADA AMB ALUMNES DE PRIMÀRIA

He anat a parlar de "Verdeta volia volar" amb els nens i nenes de 4t de l'Escola Vedruna Tona, la meva escola. Ja fa sis cursos que els alumnes més grans del cicle mitjà de primària llegeixen aquest llibre. La trobada resulta sempre molt gratificant: parlar amb els lectors d'una obra teva sempre és un plaer i, si aquests lectors són infants, encara més. Ho dic per la seva espontaneïtat, per la seva sinceritat, sensibilitat, il·lusió... No deixen mai de sorprendre'm amb alguna observació nova sobre el contingut del relat. El que els sobta més és sempre el desenllaç, perquè el troben trist. Jo acostumo a dir-los que no ho veig igual, sinó que transmet un missatge d'esperança, però es veu que ells estan més acostumats a desenllaços feliços.

15 ANYS D'OBSERVACIÓ METEOROLÒGICA

El gener del 2001 vaig començar a recollir dades meteorològiques diàries amb una estació molt primària a la terrassa de casa. Durant 15 anys he sigut fidel a aquesta tasca i he anat prenent nota de les dades dia rere dia. Quinze anys després tinc 15 llibres d'Excel amb les dades diàries i un altre amb els resums mensuals i anuals. Quinze anys representen un munt de dades i dos centenars de fulls de càlcul que recullen l'evolució del temps meteorològic d'aquesta zona de Vic a tocar del riu Gurri.
A manera de resum, posaré aquests dos gràfics amb les mitjanes tèrmiques anuals i la pluviositat acumulada. Curiosament, aquest 2015 no ha estat ni l'any més càlid ni tampoc el més sec.

EL POEMA D'AQUEST NADAL

NADAL A LESBOS

Vora aquest mateix mar nostre,

lluny d’aquí, però molt a prop,

un infant de pell ben bruna

tremola enmig la foscor.

La mare l’estreny amb força

emparant-lo en el seu pit

i una llàgrima s’estimba

poruga de tanta nit.

Genolls a l’arena xopa,

el pare disfressa el plor

i alça els ulls, i mira enlaire

per fugir de la tristor.

I un àngel d’armilla roja

s’acosta tot apressat

per ocultar tanta angoixa

amb un gest esperançat: 

posa damunt les espatlles

dels nàufrags de cor glaçat

un lleu mantell fet de somnis

amb un fi reflex daurat.

UNA CELEBRACIÓ IMPORTANT PER A LA MEVA ESCOLA

Hem replantat l'olivera que 1998 va arrelar-hi per celebrar el 125è aniversari de l'Escola Vedruna-Tona. En aquella ocasió va coincidir amb la primera pedra del nou edifici. Ara, 17 anys després, ja tenim l'edifici pagat. Ha estat un acte d'agraïment a tantes i tantes persones que han col·laborat amb les seves aportacions a la Fundació Paula Delpuig per fer-ho possible. He refet el poema que vaig escriure per a la primera ocasió i l'ha llegit la Fina Pujol amb acompanyament d'en Miquel Guiteras a la guitarra. Ha resultat un acte senzill i emotiu.

L’arrel, l’escorça i el brancatge (2015)

Has tornar a arrelar en aquest indret,

curull d’essències i petjades mil·lenàries,

i vetllaràs el trepig dels més menuts

amb mirada complaent d’anciana venerable.

D’aquest teu cos humil i tan robust,

ferit pel sol i el vent, per les tempestes i glaçades,

temps ha en vam fer, als peus d’aquest casal,

imatge perdurable d’una escola centenària.

Avui retornes per mostrar-nos el camí,

per dir-nos que venim de molt enrere,

que ens adrecem més lluny que els nostres somnis

i que ens caldrà el teu tremp en la tresquera.

I esdevindrà la teva ombra un bell recer

per guaitar el cel entre modestes fulles retallades.

Protegiràs els nostres xics del sol roent

i acolliràs tothom qui estimi la pau i la paraula.

Juny de 2015

AMB UNA CERTA INDIGNACIÓ

La grandesa de la democràcia radica en l'evidència que totes les minories tenen dret d'opinió i de vot, fins i tot aquelles que poden arribar a destruir-la o abolir-la. Als qui hi creiem fermament de vegades ens molesta l'ús pervers del concepte de llibertat que s'atorguen determinades persones. En la meva tasca com a coordinador de Ràdio Vedruna-Tona mai no m'havia trobat amb un fet com el d'aquest any amb els nois i noies de 3r d'ESO fent el seguiment de les eleccions municipals. El cap de llista del Partit Popular de Catalunya, que va ser convidat en les mateixes condicions que la resta a una entrevista per exposar el seu programa electoral, es va descordar amb unes opinions un punt insultants a la seva web i al seu mur de facebook. Si us interessa llegir-les, us deixo l'enllaç:
http://www.ppctona.com/#!Entrevista-Radio-Vedruna-y-Mitin-Sr-Rajoy/c36h/555b9c840cf235f81940c199
Em sembla tan lamentable que una persona que representa una minoria, segons els resultats, tingui una actitud tan prepotent amb qui li ha allargat la mà cordialment i l'ha convidat a casa seva, que no m'he pogut estar d'enviar-li una carta oberta que ha publicat El 9 Nou:

ACAMPANYANT UNA ALUMNA A RECOLLIR UN PREMI LITERARI

A la vida dels mestres de tant en tant es donen fets excepcionals que ens fan creure en la nostra feina. El plaer de poder acompanyar la Mireia Llahí a recollir el primer premi territorial als Jocs Florals Escolars de Catalunya ha estat un d'ells. I fer-ho en companyia del seu pare i de la seva mare, que ja havia tingut com a alumna fa força anys, encara fa més intens i complet aquest sentiment. Enhorabona, Mireia, i ara a veure si hi ha sort a la fase nacional!

PRESENTACIÓ DE "CARAMELS DE MENTA" A TONA

La sala petita de La Canal es va estrenar amb la presentació de "Caramels de menta" al poble on porto trenta-sis anys fent de mestre. Una cinquantena de persones ens van fer companyia en aquesta segona ocasió. Els agraeixo de tot cor la seva presència. Com en la primera ocasió, les dues actrius que interpretaven els personatges principals de la novel·la (la Neus en el paper d'àvia i la Míriam en el paper de Laia) van fer que l'acte resultés entretingut i van tornar a brillar destacadament amb la seva actuació per damunt de la resta de participants (en Jordi Castelló i jo mateix), que vam intentar aportar-hi quatre reflexions escaients.

NADAL 2014

Si aquesta nit us descobriu

un any més grans, més savis

i alhora més escèptics,

busqueu el més petit estel

que sempre treu el nas

damunt del Puigsacalm

i demaneu-li un gest de pau,

però sobretot mil dosis de silenci.

Ens l’hem guanyat a pols

després de tant de temps de mots estèrils

ploguts de tot arreu

damunt dels nostres cors perplexos.

Només ens queda l’esperança,

almenys que puguem viure-la

en el nostre més íntim silenci

prenent la mà de qui ens estima,

mirant-li els ulls amb confiança.

LA DOLO DIU ADÉU A L'ESCOLA

Dóna als teus ulls una mirada nova

O llança’ls amb vigor a l’infinit;

La teva fita en endavant es troba

On puguis mirar el món de fit a fit.

Bressol de bells records, aquesta escola,

Amb una petja teva a cada espai.

La noia de Ciuret ara s’envola,

La mestra de qui un no vam patir mai.

El buit en els debats de cada dia

S’ensuma i es confon amb el teu nom

Tot enyorant la teva gosadia.

Instint d’arrel i senzillesa airosa,

Niuat en un cor pur que vol tothom.

Adéu-siau, amiga  generosa!