He sentit alguns comentaris i opinions de la senyoreta “Juana Dolores” que es veu que és una poetessa i actriu catalana que de tant en tant ha de vomitar fel perquè es parli d’ella. Diu que no ha parat de patir linxaments a les xarxes per part dels “indepes amargats i ploramiques” i que es planteja deixar d’escriure en català.
És possible que la recordeu pel pollastre que li va muntar a en Xavier Grasset fa cosa de tres anys al Més 324.
Com que ja li coneixem algunes de les seves fantàstiques opinions al voltant de la inexistència dels Països Catalans i la imposició de la llengua del país per part de la burgesia catalana a la classe proletària (de la qual ella es veu que n’és una esplèndida portaveu), no ens hauria d’estranyar el seu discurs.
Sincerament, si deixa d’escriure en català, no la trobaré a faltar, per tant és ben lliure de fer el que vulgui amb la seva obra literària que mai no m’ha interessat gaire.
Per contraposició, li regalo aquests versos de la Maria Mercè Marçal perquè hi doni unes quantes voltes abans de significar-se d’una manera tan poc lluïda.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada