COMPLEX DE DINOSAURE

Agafar la programació del Mercat de Música Viva de Vic per repassar els cantants i grups que hi actuen i acabar comprovant que els que conec els puc comptar amb els dits d’una mà m’ha deixat garratibat. Aquesta sensació de trobar-me desplaçat en el temps ha coincidit amb el fet que acabo de complir 70 anys, que no són pas pocs. Sincerament, haig de confessar que la majoria de cantants i grups catalans que de vegades s’escapen del meu filtre quan escolto la ràdio no em diuen gaire res, i trobo que més que cantar es dediquen a gemegar en somort missatges que de vegades no comprenc i d’altres els considero més aviat buits. De tant en tant em sorprenc amb algun que deu tenir el mateix concepte melòdic que la meva pobra formació musical m’ha permès obtenir, però aquest fet no es dona gaire sovint. Per tant, aquest MMVV que ha començat avui m’ofereix poques possibilitats de gaudir del que m’interessa i, a més, alguns dels qui voldria escoltar comencen el concert tan tard que la meva senilitat estrenada m’ho desaconsella. En resum, confesso que he adquirit un complex de dinosaure que ja no seré capaç de llevar-me del damunt, més val que ho assumeixi amb una certa dignitat.