CANVI DE CICLE

Algú em dirà que això no és pas d’ara, que ja portem anys de davallada, i segurament tindrà tota la raó, però avui he tingut l’autèntica sensació que, atesa la meva edat, no tornaré a viure cap diada com les de la segona dècada d’aquest segle. Aquest matí hem sortit de casa amb la intenció de fer el volt matinal que ens permet estirar les cames i deixondir l’esperit i, mentre passàvem pel Passeig, he constatat que al llarg de tot el recorregut podia comptar les estelades dels balcons amb els dits d’una mà. M’han vingut al cap les diades de què parlava i val a dir que recordava tot el trajecte que hem fet a peu farcit de color groc i roig amb els estels destacant-hi, un fet que m’ha omplert de tristor. No us explicaré el procés que he fet des del 2017 ençà perquè em suposaria una tortura innecessària, però sí que voldria compartir un parell de reflexions. L’1 d’octubre el van enginyar una colla de polítics que van creure que podien aconseguir asseure el govern central a negociar un referèndum, mentre ens venien que l’objectiu era aconseguir la independència. Encara estic esperant que algun d’aquests cervells del procés tingui el valor de reconèixer-ho a cara descoberta com ho va fer la Clara Ponsatí, única responsable que em mereix tot el respecte. Després d’aquella enganyifa que ens va deixar amb posat de beneitons i les mans deixades anar, la repressió ha estat brutal i, en lloc de fer front comú, s’han dedicat a llançar-se pedres els uns als altres en un espectacle d’autoodi que des de l’estat centralista han aplaudit, encoratjat i propiciat. I suposo que ara tenim el que ens mereixem: un tòtil a la presidència de la Generalitat que actua sota el mandat directe de Madrid mentre repeteix que ens hem de centrar. Efectivament, tot sembla indicar que ens trobem en un canvi de paradigma, perquè veig molt lluny la possibilitat de tornar a treballar colze a colze per a un futur comú i engrescador. Mentrestant els discursos populistes, amb afegitons racistes sense cap mena de vergonya, també van guanyant terreny a casa nostra. Us hauria de desitjar una “Feliç Diada”, però us voleu creure que no em surt del cor?