Tal dia com avui de l’any 1983 vam estar a punt de començar una guerra nuclear de la qual no n’hauríem sortit. Es tracta del que es va anomenar “Incident de l’Equinocci de Tardor”. A les 00:14 (hora de Moscú) un satèl·lit soviètic va alertar que els EE.UU. havien llançat un míssil balístic intercontinental des de la base de Malmstrom a Montana que havia d’arribar a la URSS en cosa de 20 minuts. Aquell dia vam estar de sort que al comandament de la intel·ligència militar soviètica hi havia un tal Stanislav Petrov, que va considerar que allò havia de ser un error. Poc després, els ordenadors van indicar-li que hi havia quatre míssils més que es dirigien cap a la URSS. El tal Petrov, que tenia el cul pelat de falses alarmes i coneixia perfectament algunes de les peculiaritats del sistema d’alerta immediata soviètic, va seguir pensant que allò devia ser un error. Fent servir el sentit comú (que és el menys comú dels sentits, segons diuen) va considerar que ningú comença una guerra nuclear amb tants pocs míssils, i menys els EE.UU. que disposaven d’un arsenal de milers d’aquests ginys nuclears. Finalment van descobrir que es tractava d’una falsa alarma causada pel reflex de la llum del sol damunt dels núvols. Quan li van preguntar per què no havia donat l’alerta, simplement va dir: “Ningú comença una guerra nuclear amb cinc míssils”. Si al lloc d’aquest personatge amb aquesta sang freda hi hagués hagut en Putin, per exemple, suposo que sou conscients que ja no existiríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada