QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA

El dia 21 de març d’aquest any vaig publicar el primer microconte de confinament. Estava disposat a escriure’n un per dia i ni jo mateix no acabo de creure’m que n’arribés a redactar 50. Vaig plegar perquè se m’havien acabat les idees.

El 10 de maig vaig començar una altra sèrie: em vaig proposar escriure cada dia un poema minimalista (haikú, tanka) i presentar-lo il·lustrat, que sempre és més agradable. En vaig arribar a confegir una cinquantena fins que, amb l’aixecament parcial del confinament pels volts de Sant Joan ho vaig deixar córrer perquè se’m feia pesat.

El 9 de juliol, potser perquè trobava a faltar l’obligació diària d’escriure, vaig començar la sèrie “Bestiari d’Osona” que vaig mantenir fins el dia 26 d’agost, després d’haver-me divertit d’allò més dedicant un haikú o una tanka a cada un de 50 dels animalons que podem trobar per la nostra terra.

L’endemà mateix, el dia 27 d’agost, vaig començar una nova sèrie de 30 microrelats de postconfinament que em va durar fins el 27 de setembre, quan em vaig adonar que s’esgotaven els temes que podia tractar i començaria a plagiar-me a mi mateix.

Llavors se’m va acudir treballar cada dia una locució o frase feta d’aquestes que usa el llenguatge col·loquial, que és el registre lingüístic més ric, amb la intenció de recordar-les i que no es perdin enmig d’aquesta mena de dialecte “catanyol” que ja ens ha envaït. Des del 28 de setembre fins ahir, he anat traient un text diari i durant aquest temps he usat fins a 113 locucions i frases fetes. És ben bé que tinc poca feina, si m’he dedicat a comptar-les.

Si no vaig errat de càlculs, porto 215 dies pràcticament consecutius escrivint alguna cosa i compartint-la amb vosaltres. Em sembla que continuaré. Demà començaré una nova sèrie que amb el títol d’ABECEDARI contindrà 26 sonets, cada un iniciat amb una de les lletres del nostre alfabet. Hem de tirar de reptes si no ens volem engorronir. Tindrem temps per anar-ne parlant.

El que us deia: QUI NO TÉ FEINA EL GAT PENTINA.