EL MUSEU DEL BLAT DEL COLOMER

Els responsables de 2n d'ESO de la meva escola de tota la vida (ESCOLA VEDRUNA TONA), em van demanar si podia acompanyar els nois i noies que fan el projecte "Del correu del blat a l'elaboració del pa" en la seva visita al Colomer per recollir informació sobre les feines del camp i tot el procés de sembra, conreu, sega i batuda del cereal tal i com es feina el segle passat, abans de la mecanització general de l'agricultura a la nostra comarca. 

No cal dir que em vaig sentir enormement gratificat pel fet que encara es recordin de mi quan aviat farà cinc anys que em vaig jubilar. 

Ahir, recordant la tasca que fèiem anys enrere amb el crèdit de síntesi, vaig tornar a explicar-los com es lllaurava i preparava el camp, com se sembrava  a mà, la feina de les quadrilles de segadors, les batudes a l'era amb bestiar de peu rodó, la construcció dels pallers, la conservació del blat abans de dur-lo a moldre...

Em vaig tornar a sentir mestre per unes hores i això, als qui hem tingut el goig de poder gaudir de la millor professió del món, és el millor regal que se'ns pot fer. Gràcies per pensar en mi, i compteu amb la meva col·laboració mentres vulgueu mantenir aquest projecte, que em sembla especialment interessant perquè d'alguna manera permet que les noves generacions tinguin l'accés a una cultura rural que de mica en mica va desapareixent. 

METEOROLOGIA 2024

Aquestes gràfiques s'han confeccionat a partir de les dades meteorològiques que he recollit els darrers 24 anys a la terrassa de casa. Permeteu-me que hi faci algunes observacions: 

1) El primer gràfic ens indica que aquest any 2024 ha plogut el que pertocaria com a mitjana en un any normal, però la sequera dels tres anys anteriors encara no s'ha superat. 

2) El segon gràfic ens mostra la tendència de la temperatura mitjana anual i podem comprovar que la línia ascendent ja marca més de 2ºC d'increment. 

3) Per als negacionistes del canvi climàtic, afegeixo el gràfic 3 que ens mostra el nombre de dies anuals amb temperatures màximes per sobre de 34ºC i 36ºC. A veure qui és capa´de negar l'increment de temperatures. 

4) Per si fos poc, el darrer gràfic ens indica el nombre de dies de cada any que han tingut una temperatura mitjana inferior a 0ºC. Veureu que l'any 2001 n'hi va haver disset i que des del 2013 hi ha la majoria d'anys sense cap dia amb temperatura mitjana < 0ºC. 

BON ANY 2025!

 

NADALA DEL 2024

 

FINALISTA AL CERTAMEN LITERARI DE NARRATIVA DE BADALONA

Hem anat a Badalona, al Museu Arqueològic, a l'acte de lliurament dels premis de Narrativa i Poesia d'aquest any. Haver quedat finalista d'una quarantena de relats que s'hi presentaven és una fita prou important que em motiva a seguir escrivint. El relat que hi vaig presentar era el monòleg d'una formiga que s'havia cansat del gregarisme a què es veia abocada la seva vida i decidia independitzar-se de la colònia.

NO ELS OBLIDEM NI ELS DEIXEM SOLS

És tan lamentable tot el que està passant a València que, si no fos pel patiment de la gent que ho ha perdut tot, se’n podria fer tot un llibre d’acudits i us asseguro que resultaria gruixut.

Què se’n podia esperar d’un president de la Generalitat Valenciana que va ser capaç de nomenar un torero com a Conseller de Cultura? Ja es veia a venir que pintaven bastos per a un país que havia aconseguit lliurar-se de la colla de “forajidos” com vaig sentir que els anomenava el poeta Marc Granell en una conversa que vam tenir durant el lliurament del Premi Micalet l’any 2016. Doncs aquells delinqüents van tornar i ho van fer disposats a escombrar tot el que havien aconseguir reconstruir amb un govern de coalició d’esquerres, el del Pacte del Botànic.

És tan gran l’estupidesa, la poca vergonya, la insensatesa, la ineptitud, la barra i la mala llet de tota aquesta colla de “peperos” valencians, que no em sorprèn res del que hem anat sabent durant aquestes darreres setmanes; només confio que en endavant siguin capaços de superar-se fins que al final el caigui el cel al damunt, que ja van tastar-lo el dia 29 d’octubre.

De moment van concedint subvencions i contractes a empreses que estaven esquitxades pel femer de la trama Gürtel, una manera d’anunciar-nos que hi són amb la finalitat de “forrarse”, tal com va reconèixer Eduardo Zaplana, un ínclit expresident valencià.

Només a un cervell desballestat se li pot acudir nomenar com a consellers dos militars a la reserva. Les connotacions que aporta això a la gestió política són greus. Ara sí que ja gairebé hi som tots. He pensat donar-li una idea que em semblaria sensacional: que nomeni monsenyor Rouco Varela com a conseller d’educació. Tindria l’arc complet de tota la rància fauna celtibèrica i podria començar una autèntica opereta.

Mentrestant, tota aquella catàstrofe s’està aixecant amb l’altruisme, la gratuïtat i la solidaritat de persones arribades des de tot el país, que són els únics importants i gràcies als quals aquesta societat encara funciona, perquè refiar-nos dels polítics a aquestes alçades és voler anar amb el lliri a la mà. Només cal confiar que l’allau actual de solidaritat els segueixi arribant, perquè trigaran mesos a normalitzar la seva vida.

TROBADA D'ESCRIPTORS D'OSONA

 Promoguda per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i organitzada al Casino de Vic, avui hem fet la primera Trobada del Gremi. És interessant conèixer altres persones que es dediquen a embrutar pàgines en blanc per compartir idees, sensacions, històries, emocions a través de la literatura. La majoria dels qui han assistit a l'acte per a mi eren completament desconeguts, i això no deixa de ser una paradoxa. A veure si, ara que ja som saludats i coneguts, podem pujar un esglaó més per tirar endavant iniciatives de promoció del llibre, la literatura i la lectura en una comarca que, com molt bé va dir en Jordi Vilarrodà, és excepcional pel que fa a quantitat d'autors. 

DESPRÉS DE LA CATÀSTROFE

Quan vaig sentir el senyor Valdobí que deia que ara calia “arrimar el muscle” i que després ja arribaria el moment de demanar responsabilitats “que les hi havia”, vaig pensar que tenia tota la raó del món i que abans que res convenia posar-se al costat dels damnificats i ajudar-los en allò que els calgués.

Però va anar passant el dia i les informacions que arribaven m’anaven fent indignar. Veure el senyor Manuel Milian desbocat i maleint els polítics del seu partit (del qual en va ser fundador) em va fer veure que hi havia responsabilitats greus. La decisió de desmuntar la Unitat Valenciana d’Emergències, que el senyor Mazón va fer desaparèixer en quatre mesos perquè ho considerava un xiringuito i una ocurrència de l’anterior govern, ha resultat una autèntica salvatjada. La descoordinació dels serveis d’atenció que ahir al vespre encara no havien arribat a algunes poblacions com Chiva ho deu poder demostrar.

L’AEMET va emetre un codi vermell a les 9 del matí advertint de l’enorme risc que corrien les comarques afectades, però a migdia el senyor Mazón apareixia davant els mitjans de comunicació dient que el nucli dur de la tempesta es desplaçava cap a Cuenca i que no calia patir. Lluny d’això, va descarregar durant hores a les capçaleres dels rius Túria i Magre que van acabar emportant-se tot el que van trobar per davant. Les poblacions afectades no van rebre l’avís de perill fins a les 8 del vespre, quan l’aigua ja els arribava a la cintura. I el mateix senyor Mazón, en una posada en escena detestable, amb les mànigues arremangades i l’armilla del SEM, encara sortia a dir que ells no eren meteoròlegs i que poc havien pogut fer al respecte.

I per acabar de reblar el clau, el senyor Núñez Feijóo va visitar la zona queixant-se que el govern central no l’havia informat de res i mostrant-se d’allò més dolgut.

Mentrestant, són els propis veïns i les empreses de les poblacions afectades els qui han posat les mans i els mitjans per començar a desbloquejar accessos i carrers per poder recuperar mínimament una normalitat que trigaran anys a restablir.

Només puc dir una cosa: “Que més de 200 ànimes us roseguin la consciència durant tota la vostra vida i que en la mort us persegueixin les nostres memòries!” (La segona part de la frase és d’en Lluís Llach a “Campanades a mort”)

SIGNATURA DE LLIBRES A CALLDETENES

Aprofitant la Fira de la Mercè, he pogut estar una bona estona dedicant llibres a qui s'ha acostat fins a la paradeta de "El Clip". Gràcies, Núria, per permetre'm gaudir d'aquesta activitat que acosta l'escriptor als seus lectors, i li permet parlar del seu llibre i també rebre l'opinió de qui l'ha llegit. Ha estat un plaer. 

PRESENTACIÓ AL CASINO DE VIC

 Amb l'ajut d'en Jaume Coll, músic, escriptor i exalumne tant meu com de la Dolo, hem presentat la darrera novel·la al Casino de Vic. Ha estat un acte bonic, senzill, amb una certa espontaneïtat que diria que els assistents han agraït. No sé si hi ha gaires mestres escriptors que puguin dir que un alumne seu els ha presentat un llibre, extrem que hem viscut amb il·lució tant en Jaume com jo mateix. La sala modernista del Casino s'ha omplert d'amics, companys i coneguts als quals hem donat algunes informacions sobre característiques del llibre que en una primera lectura poden passar per alt al lector. El meu més sincer agraïment a tots els qui ens heu vingut a fer companyia, i d'una manera especial a la junta directiva del Casino per haver-nos acollit a casa seva, especialment a la seva presidenta, la Montse Ayats, que ha estat qui ha iniciat l'acte fent referència a la importància de llegir i la complicitat entre mestres i alumnes en aquesta activitat. 

PREMI DE NARRATIVA TORRELL DE REUS

Ahir vam anar a Prades a recollir el Premi de Narrativa Torrell de Reus que vaig guanyar amb el relat "Des de Coll d'Ares" amb el qual volia recordar els drames familiars que s'hi van viure el febrer de 1939 en plena fugida cap a l'exili de persones que temien les represàlies dels feixistes quan la guerra ja es donava per perduda. Tristament, imatges molt semblants a les que hi descric ens tornen a ferir els ulls gairebé un segle després.

El meu agraïment al jurat que ha acordat concedir-me el premi. Aquests reconeixements m'animen a seguir escrivint.

Xè PREMI GUILLEM DE BELIBASTA

Per segon any consecutiu m’han convidat a l’acte de lliurament del X Premi Guillem de Belibasta de Tragó. Segueixo sorprenent-me de la capacitat de convocatòria d’aquest certamen (aquest any ens hi hem presentat més de 160 persones que escrivim), que va néixer fa deu anys en aquesta petita població de l’Alt Urgell per voluntat i iniciativa d’en Jesús Bach, que segueix essent l’ànima d’aquesta festa literària. Insisteixo a dir que, si en tots els pobles de Catalunya hi hagués un grup de persones amb l’empenta de l’AFICT, no caldria que patíssim més per la cultura del nostre país.

L’any passat, amb la Dolo ens vam endur Tragó i la seva gent al cor per molt de temps; aquest any hem refermat el nostre vincle amb organitzadors, jurat, autoritats i companys finalistes. En aquests casos el menys important resulta el premi, que en el meu cas va ser simplement el reconeixement com a sisè finalista d’un relat titulat “Orígens de Senet de Llac”, una mena d’ucronia relacionada amb el poble on situo gairebé tots els fets de la meva obra narrativa,  un anagrama de Calldetenes.

El nostre agraïment per l’acollida, el tracte i la consideració de tots els qui van assistir a l’acte. Que per molts anys, si així ho considera el Jurat del Premi, ens puguem seguir trobant el mes d’agost en aquest petit poble. Que consti que per nosaltres no quedarà!