EFEMÈRIDE 25 de setembre

Tal dia com avui de l’any 1956, nou estudiants negres van entrar per primera vegada a l’escola secundària Central de Little Rock (Arkansas, EE.UU). Fins llavors era exclusiva per a blancs. La Cort Suprema havia legislat dos anys abans que la segregació racial als mitjans educatius públics era inconstitucional. El governador Orval Faubus havia decidit rodejar l’escola amb tropes de la Guàrdia Nacional d’Arkansas per evitar l’entrada dels estudiants negres, un extrem que podia acabar amb una confrontació violenta. El president Eisenhower va decidir enviar-hi el dia abans, 24 de setembre, 1.000 soldats per protegir i facilitar l’entrada als nou estudiants. Aquest fet va marcar l’inici de la integració racial a les escoles dels Estats Units. D’això només fa 67 anys.

EFEMÈRIDE 24 de setembre

Tal dia com avui de fa 1401 anys, Mahoma va completar l’Hègira arribant a Medina des de La Meca. El fundador de l’islamisme va néixer en aquesta ciutat i, en una cova propera situada a la Muntanya Hira, l’aleshores ric i respectat comerciant va tenir una visió en què Déu li manava convertir-se en el profeta de la “religió veritable”. Va reunir un nombrós grup de partidaris, però el clan qurasy, senyors de la ciutat van veure en perill els seus privilegis i el van voler liquidar. Mahoma es va escapar i va començar el que s’anomenaria “Hègira”. L’any 630 va tornar a La Meca com a conquistador i va morir-hi el 632. Va deixar una comunitat organitzada pels principis de l’Alcorà. Uns anys més tard, el 639, el califa Umar I va assenyalar l’any de l’Hègira com el primer de l’era musulmana. Així va ser com el 622 dC va passar a ser de l’any 1 aH (anno hegirae) en el calendari musulmà. D’això en fa 1401 anys.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 15

FERNANDO SAVATER MARTÍN

Com pot ser que un intel·lectual de la seva categoria, amb obra literària (novel·la, teatre, assaig), traductor, filòsof especialitzat en ètica, sigui capaç de dir això?
"España ya se ha roto, pero muchos de sus enemigos viven de ella.” "La amnesia es no recordar y la amnistía es borrar lo que hay que recordar." "El miedo a Vox ganó al miedo a Sánchez porque la gente es tonta".
De fet fa temps que la seva posició política va anar derivant cap a posicions més dretanes, fins arribar a les llistes de Ciudadanos amb l’Albert Rivera. Suposo que el fet d’estar amenaçat de mort per ETA i haver d’anar amb protecció per tot arreu hi devia tenir alguna cosa a veure. Ara es posiciona completament en contra de la possibilitat d’atorgar una amnistia als represaliats independentistes i dient barbaritats com les que he anotat abans. I això ho diu un catedràtic d’Ètica de la Universitat del País Basc, ara catedràtic de Filosofia a la Universidad Complutense de Madrid. Definitivament, no hi tenim res a fer.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 14

PABLO LLARENA CONDE

Aquest magistrat del Tribunal Suprem amb aspecte de bon vivant burgès i empresari del tèxtil, va ser durant molts anys president de l’Audiència Provincial de Barcelona. Des de llavors es veu que encara té una segona residència a la Cerdanya. Durant aquells anys acostumava a opinar que l’encaix de Catalunya dins d’Espanya havia de tenir una solució essencialment política. Qui l’ha vist i qui el veu! Resulta que quan un obté plaça a la jerarquia central del poder judicial de Madrid passa a formar part de la piconadora antiindependentista que tenen muntada a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem. Ha esdevingut el magistrat instructor de tota la causa contra el procés independentista i va demostrar una enorme capacitat d’imaginació a l’hora de crear proves i inventar delictes per enviar a la presó els responsables d’un procés que tenia totes les qualificacions que vulgueu menys la de violent i terrorista. I segueix entossudit a poder atrapar els exiliats que juguen al gat i la rata amb ell des de fa sis anys. De moment només ha obtingut cops de porta als nassos de tots els països: d’Alemanya, de Bèlgica, d’Itàlia... Però ell es mostra pertinaç en el seu objectiu com si en això li anés la vida. En aquests moments deu estar tan desesperat amb la justícia europea, que quan reben una petició seva es deuen pixar de riure, que ha arribat a demanar directament a en Puigdemont i en Comín si han presentat recurs contra la darrera resolució del TJUE, perquè des d’Europa no li volen contestar. Senzillament, la “España de charanga y pandereta” d’Antonio Machado.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 13

IGNACIO GARRIGA VAZ DE CONCEIÇÄO

De pare amb ascendència belga i mare d’origen equatoguineà, odontòleg de professió, es va afiliar al PP quan per allà hi voltava la Montserrat Nebreda i ha acabat dins de VOX, partit del qual és secretari general després que el capo Abascal defenestrés l’Ortega Smith. Va estudiar a La Farga, col·legi de l’Opus de Sant Cugat, i actualment és membre supernumerari d’aquesta prelatura catòlica. De la seva boca han sortit les diatribes més virulentes contra l’independentisme català, potser és per aquest motiu que ha acabat a la direcció estatal del partit després de les purgues de persones liberals que hi ha fet. Ja és curiós que, essent d’ascendència immigrant, hagi acabat a la direcció d’un partit que la vol combatre de manera visceral, però tampoc no cal esperar gaire coherència de personatges de la seva mena. Amb aires de perdonavides, no ens ha d’estranyar que hagi estat denunciat per intent d’agressió a un grup d’independentistes i activistes LGTBIQ+ durant un míting que feia a Badalona.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 11

GUILLERMO FERNÁNDEZ VARA

Aquest metge forense i digne hereu del senyor Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ha estat president de la regió d’Extremadura durant dues etapes. Del seu mentor segurament en va rebre la catalanofòbia de què ha fet gala des de sempre. De fet, aquest ínclit expresident extremeny va començar afiliat al Partit Popular, que alguna cosa deu tenir a veure amb la seva ideologia. No ens ha d’estranyar, doncs, que sigui una de les veus més crítiques amb el senyor Sánchez en el moment en què es parla de l’amnistia que reclamem. Sobretot, cal salvar allò de la unitat de la pàtria i la igualtat entre tots els ciutadans de l’estat. Parlant d’igualtat, convindria recordar-li que la seva és una regió que tira endavant sense cap mena de pla de futur econòmic, que es fia de la voluntat subvencionadora d’un estat que aprofita els 22.000 milions que ens pispa anualment per mantenir zones deprimides. A aquest senyor se li hauria de recordar que la seva administració pública és la més inflada de tot l’estat, perquè el 25% d’extremenys són funcionaris. De passada, convindria recordar-li també que el 33% de la seva economia està submergida, és a dir que és en negre i opaca a la tributació d’impostos. I així anem tirant, donant lliçons als catalans.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 10

FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ

El que podia haver estat un referent polític de l’estat malgrat l’entrada a l’OTAN i la creació dels GAL (recordeu que era el famós X), d’ençà que va retirar-se de la política i va passar a formar part del consell d’administració de FENOSA, de mica en mica ha anat diluint el seu ideari socialdemòcrata fins a proferir missatges que podria signar el mateix José Mª Aznar. Es veu que quan un ha arribat a les quotes de poder que va assolir ell (president del govern des de 1982 fins a 1996, per exemple) es considera amb dret de poder obrir la boca per pontificar davant de qualsevol eventualitat que li desagradi. Contrari a Pedro Sánchez des de 2016, no desaprofita cap ocasió per criticar-lo. No podia pas deixar passar l’esplèndida ocasió que li ha ofert l’actual situació política i s’ha manifestat completament contrari a l’amnistia que reclamem des de Catalunya fent servir els mateixos arguments del PP. I no està sol en aquesta campanya, perquè l’acompanyen els ínclits García Page i Lambán. Ho comenceu a tenir clar que ens en anem a la repetició de les eleccions?

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 9

ISABEL NATIVIDAD DÍAZ AYUSO

“Els madrilenys o els extremenys tenen més dificultats per trobar feina a Catalunya pel sol fet de tenir un cognom castellà”. Aquesta és la darrera perla del personatge més ignominiós que té en plantilla el PP. En podríem posar tota una llista, però amb aquesta ja farem el fet. És d’una estupidesa tan gran que es rebat per si mateixa, però aquest tipus de missatges que estan tan acostumats a proferir els del PP (i també els de VOX, per descomptat) són tan senzills que a la llarga acaben calant en les mentalitats simplistes orientades a l’anticatalanisme des de temps remots. Si va aconseguir ensorrar a la misèria l’anterior secretari general del PP (un tal Casado), resulta que deu tenir un extraordinari poder dins el partit, i el mateix Núñez Feijoó corre sempre a fer-li la pilota quan veu perillar el seu cap. El personatge en qüestió té tot un historial al darrere, perquè durant la pandèmia va remar contra corrent i va fer el que va voler. Ens agradaria saber en què ha quedat aquell megahospital sense personal sanitari amb el nom de la infermera Isabel Zendal. En tot cas, ha aconseguit trinxar la sanitat pública de Madrid en benefici de la privada, però es veu que això no compta perquè l’enemic a vèncer és tothom i tot allò que faci tuf de català. Endavant, noia, que cada vegada que obres la boca aconsegueixes un centenar d’independentistes més, i això en aquests temps que corren té un valor inestimable.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 8

MOHAMED VI

De qui és la màxima autoritat política, religiosa i militar del seu país, se’n podia esperar una resposta una mica més ràpida a una catàstrofe de la magnitud del terratrèmol que ha segat la vida de 3.000 persones, n’ha ferit més de 5.000 i ha devastat pobles sencers. Doncs aquest personatge, que amb la cara ja paga i no em demaneu que faci un símil perquè resulta massa fàcil, va trigar 17 hores a reaccionar i tornar al seu país. Ho va fer en dos avions: un per a ell i els dos amics de l’ànima que no el deixen de petge (els germans Azaitar, lluitadors d’arts marcials), i l’altre per a la resta del seu seguici. Només d’imaginar-me això ja se m’acudeixen mil improperis. Té una fortuna estimada en més de 5.000 M€ i propietats arreu del planeta, però ens centrarem en el castell que té prop de París i la immensa mansió dels Camps Elisis. De fet les deu necessitar, perquè passa més temps a França que al seu país. La situació, si no fos pel cataclisme que ha esberlat el Marroc, seria d’acudit, però atesa la inoperància de tots els poders que no van moure ni un dit fins que no va reaccionar el rei, mereix una altra consideració. Si això es donés en qualsevol altre país, el cap de l’estat o el president del govern ja hauria dimitit. Però ell va i apareix al cap de quatre dies a Marràqueix, fa el borinot visitant alguns afectats i fins i tot simulant donar sang, mentre la majoria de gent encara el defensa amb l’excusa que està malalt, pobrissó. Caldria esperar que part de la seva fortuna la destinés a reconstruir els pobles arrasats i les carreteres impracticables, llavors potser sí que tindria un punt de credibilitat, però no passarà mai, i si això passés, la meitat dels diners es perdrien pel camí, atesa la corrupció sistemàtica de totes les estructures de poder del Marroc.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 7

JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ

Aquest madrileny de 70 anys, amb arrels basques, llicenciat en Dret i de professió inspector d’Hisenda, va governar l’estat durant dues legislatures: del 1996 fins al 2004. La seva fixació monomaníaca sobre ETA, de qui va patir un atemptat amb cotxe bomba l’any 1995, el va acabar condemnant i va perdre les eleccions del 2004 assegurant que els atemptats de Madrid de l’11 de març eren obra d’aquesta banda terrorista. El recordarem sempre formant part del “trío de las Azores” amb el seus amics Bush i Blair considerant-se un gran estadista per haver donar suport a la Guerra d’Irak basada en una immensa mentida sobre l’existència d’armes de destrucció massiva. Des de la presa de possessió com a president del senyor Rodríguez Zapatero, va abandonar la política i dedicar-se als seus “negocis”, però sempre ha tingut molta relació amb la FAES la fundació del PP per a la creació d’idees i opinions reaccionàries. Aquesta setmana ha tornat a alçar la veu per proposar a la “gente bien” de l’estat de muntar una rebel·lió contra el PSOE per impedir que arribi al govern central amb l'excusa de protestar contra la possible amnistia. Suposo que acabarà jutjat al Tribunal Suprem per intent de rebel·lió. Ep, això s’esperaria d’un sistema democràtic tan perfecte i primmirat com el que hi ha a l’estat espanyol.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 6

ALFONSO GUERRA GONZÁLEZ

Tot i haver aconseguit fites altes a la política com a vicepresident del govern de Felipe González, amb qui ja havia tingut alguna discrepància malgrat ser amics de tota la vida, vam començar a conèixer el seu pensament jacobí quan va deixar el govern. Des de llavors, portant força malament la pèrdua de presència en els mitjans espanyols, ens ha regalat perles com la de “dejar el texto bien cepillado” referint-se l’Estatut de 2010 com a president una comissió del Congrés. Aquesta setmana s’ha despatxat a gust: creu que “esta amnistía es la condena de la transición”, considera la trobada entre Yolanda Díaz i Carles Puigdemont com una “infamia contra la democràcia”, diu que s’ha d’acabar amb el “protagonismo injusto de los partidos nacionalistes que ponen patas arriba todo aquello en lo que cree un demòcrata”, etc. La cirereta és la descàrrega de mala llet dedicada al president de la Generalitat a l’exili: “Este señor dio un golpe de Estado, declaró como república independiente una zona del país y luego se fugó cobardemente a Waterloo como un gánster de poca categoría para evitar que la justicia le exija responsabilidades”. Digueu-me si aquest no és el mateix discurs de VOX. Mentre dins el PSOE encara tinguin individus d’aquesta casta, algú creu que hi pot haver alguna mena d’acord per tirar endavant un govern progressista a l’estat? Cada dia tinc més clar que ens aboquem a una repetició electoral.

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES, 5

MERITXELL BATET LAMAÑA

De la neta del general Batet, afusellat pels colpistes a Burgos l’any 1937, en podíem esperar una mica més de compromís i coherència, però ja se sap que aquests dos termes no acostumen a abundar en el món de la política. Llicenciada en Dret, va entrar a la política l’any 1996 de la mà d’en Narcís Serra i es va acabar afiliant al PSC l’any 2008. Ara seria un bon moment per recordar-li que defensava l’autodeterminació de Catalunya i que va ser molt crítica amb l’aplicació del famós 155. Però que es casés amb un membre del PP (José Mª Lasalle), se’n divorciés i acabés aparellada amb Juan Carlos Campo, ministre de Justícia del PSOE fins el 2021, suposo que li van afectar els esquemes de valors. Com a presidenta del Congrés dels Diputats durant la darrera legislatura, li va tocar el galdós paper d’haver de retirar la paraula a companys d’hemicicle perquè s’expressaven en la seva pròpia llengua. Ignoro el que li devia passar pel cap en aquells moments, si és que encara la seva consciència tenia algun deix de nacionalisme català. Ja se sap que quan un té el cul llogat al PSOE no seu quan vol sinó quan li permet l’aparell, perquè la suposada autonomia del PSC dins aquest partit estatal fa temps que és pura utopia. I resulta que a les darreres eleccions torna a sortir elegida confiant que li renovarien el càrrec, però ai las!, havent fet callar catalans ara no podia pas sortir com a abanderada defensora de l’ús de totes les llengües dins el Congrés dels Diputats. Passar de ser la tercera autoritat de l’estat a convertir-se en una gregària del grup sociata ha resultat massa indigest per al seu amor propi i ha decidit abandonar la política. No trigareu a veure-la recol·locada en algun consell d’administració.