dijous, 26 de març de 2020

Microconte de confinament, 6

LI HA ANAT D’UN PÈL

Se li ha fet tard. Anar badocant i deixant-se absorbir pel paisatge sense donar de tant en tant un cop d’ull al rellotge pot portar problemes, sobretot si un es troba lluny de casa i no coneix gaire l’indret que trepitja. El sol s’ha post rere la serralada que tanca la vall per la banda de ponent i l’ombra comença a apropiar-se de la fondalada. S’afanya a arribar al camí que transita el congost de nord a sud i que l’ha de dur a la carretera on ha aparcat el cotxe fa més de cinc hores. Quan arriba a trepitjar el camí fressat, la foscor ja li impedeix veure res més enllà d’una trentena de metres. El silenci és absolut, només el trenca l’udol sinistre del duc que crida des de la distància i li acaba encomanant un cert neguit.
De sobte, darrere seu es desferma un considerable terrabastall, el soroll del qual es va acostant perquè s’adona que creix d’intensitat. Apressa el pas. No pot faltar gaire per arribar a la cruïlla de la carretera. Es gira un moment per comprovar l’abast del perill, i se li ericen els pèls del clatell: a una vintena de metres entrelluca una immensa bola plena de punxes que es precipita desfermada pel camí trinxant tot el que troba al seu pas. Una onada de suor freda li amara el front i l’esquena. Si el pànic no li impedís raonar, faria per manera d’enfilar-se pel pendent del congost i esperar que el perill passés de llarg, però s’entesta a córrer cames ajudeu-me a escassa distància de la baluerna esfèrica que amenaça d’esclafar-lo. Sense deixar de córrer, gira el cap per comprovar que el marge de què disposa encara és prou acceptable, però s’entrebanca amb els seus propis peus i cau, llarg com és, estassat de panxa enlaire al mig del camí. Nota un contacte lleugerament humit al front i obre els ulls. “Noi, ja sé que fa dies que no hi ha cap ocupació que et generi gens ni mica d’urgència, però aviat serà hora de dinar i hauries de fer per manera de llevar-te” –li comenta amb tot l’amor del món la seva dona asseguda al llit al seu costat. “Sort que m’has salvat! Estava a punt de morir esclafat per un coronavirus de mida descomunal.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada