a penes mig dissimulada
per mil llums centellejants
que oculten aquesta tristor inexorable
a què d’un temps ençà ens hem mal avesat.
Hi ha massa fum,
confós amb la boira escadussera de la plana,
i ens amaga el cert i dreturer camí
que alguns profetes assenyats
van saber manifestar-nos.
Hi ha massa soroll,
fruit de laments, precs, retrets i excessos,
i no ens permet oir la tendra melodia
que savis mestres van voler donar-nos
per acomboiar el nostre pas poc definit.
Hi ha massa oblits
a la nostra memòria aperduada,
i ara mateix no sabríem recordar
la fita real del nostre incipient viatge,
aquell que tot just havíem encetat.
Que el fil de llum del petit estel espurnejant
nascut al nord ara fa poc, rere el Puigmal,
esvaeixi la foscor angoixant,
fongui el fum tan traïdor,
ofegui el soroll eixordador,
ens retorni els records lúcids
i posi ritme constant i temperat
als peus, al cor, als ulls i a la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada