divendres, 1 de març de 2019

DEMÀ ENCARA VOLARAN LES ORENETES

Sempre resulta agradable parlar amb els lectors de qualsevol de les pròpies obres, però si parlem de lectors adolescents resulta especialment plaent. En el meu cas no deixa de ser un afegit a la feina que fins fa poc omplia la major part de la meva activitat professional, potser per això encara ho considero més interessant.
He anat a parlar de la meva primera novel·la, Demà encara volaran les orenetes, amb els nois i noies de 3r d'ESO de l'Escola Vedruna de Tona. He aprofitat per explicar-los com va néixer aquest projecte i quin objectiu perseguia, i els he confessat que volia escriure un relat que pogués fer servir a classe per treballar tots els gèneres literaris i periodístics. D'aquí ve l'enorme diversitat de formats de text que es troben en el desenvolupament de l'argument. M'he centrat també en l'anàlisi dels personatges i de les relacions que s'estableixen entre ells. Inevitablement, hem acabat parlant del tema de fons de la novel·la: l'anorèxia.
El cas d'aquests nois i noies, atesa la seva condició de lectors, és ben curiosa, perquè han llegit tres de les meves obres: van començar amb Verdeta volia volar a 4t de primària, a 6è van llegir Caramels de menta i ara s'han enfrontat a la més complexa. Espero haver contribuït amb un granet de sorra a la seva fidelització a la lectura, una tasca cada vegada més difícil en aquesta societat que prioritza els continguts audiovisuals per damunt dels literaris.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada