CARPE DIEM!

La meva darrera classe. Segurament la més difícil, fent un paper que n'hi ha per fotre'm un parell de bolets generosos.

Però he aprofitat el moment. (Carpe diem!)
Tornar a pujar en un escenari després de tants anys ha estat un plaer indescriptible.
I fer-ho acompanyat de tota aquesta colla d'actors novells plens d'energia ha resultat un enorme privilegi.
I trobar-me acollit, aconsellat i dirigit per professionals com en Xevi Font, en Pep Simon i en Jacob Valltramunt ha resultat una experiència inoblidable. 

I tornar a reviure el neguit i els nervis d'abans d'una estrena; dir la primera paraula de l'obra i comprovar que tot flueix amb naturalitat; estar concentrat durant més de dues hores envoltat de nois i noies que van amunt i avall en una mena de desori controlat; entrades i sortides; rèpliques que de vegades es retarden perquè no recordes el miserable mot que t'acaba de fugir de la memòria... 

I arribar al final amb la sensació que és el dia que ha sortit millor de tots els assajos que portem a l'esquena. 

I deixar-me atrapar per l'alegria i l'explosió d'emocions quan s'allibera la tensió de tota la sessió. 

Baixa el teló!
Només puc donar les gràcies per haver-me permès gaudir d'aquesta experiència.