Aquest gràfic ha estat confeccionat amb les dades obtingudes de l'estació meteorològica instal·lada a la terrassa de l'edifici de casa. Contràriament al que podríem pensar, el mes de març d'aquest any no ha estat el més plujós d'ençà que en prenc nota, sinó que el guanya de llarg el del 2011. Potser l'evidència més important és que es tracta d'un més extraordinàriament variable pel que fa a pluviositat que va dels 5,5 mm del 2019 fins als 165,5 mm del 2011. Fixeu-vos que la mitjana de pluviositat calculada amb les dades d'aquests 25 anys és de 53.8 mm.
Sí que puc afirmar que aquest mes de març ha estat de llarg el mes més plujós d'aquest quart de segle, perquè s'han obtingut dades de precipitació 23 dies, quan a la nostra comarca podem considerar un mes plujós si ha plogut una dotzena de dies.
Aquestes gràfiques s'han confeccionat a partir de les dades meteorològiques que he recollit els darrers 24 anys a la terrassa de casa. Permeteu-me que hi faci algunes observacions:
1) El primer gràfic ens indica que aquest any 2024 ha plogut el que pertocaria com a mitjana en un any normal, però la sequera dels tres anys anteriors encara no s'ha superat.
2) El segon gràfic ens mostra la tendència de la temperatura mitjana anual i podem comprovar que la línia ascendent ja marca més de 2ºC d'increment.
3) Per als negacionistes del canvi climàtic, afegeixo el gràfic 3 que ens mostra el nombre de dies anuals amb temperatures màximes per sobre de 34ºC i 36ºC. A veure qui és capa´de negar l'increment de temperatures.
4) Per si fos poc, el darrer gràfic ens indica el nombre de dies de cada any que han tingut una temperatura mitjana inferior a 0ºC. Veureu que l'any 2001 n'hi va haver disset i que des del 2013 hi ha la majoria d'anys sense cap dia amb temperatura mitjana < 0ºC.
És tan lamentable tot el que està passant a València que, si no fos pel patiment de la gent que ho ha perdut tot, se’n podria fer tot un llibre d’acudits i us asseguro que resultaria gruixut.
Què se’n podia esperar d’un president de la Generalitat
Valenciana que va ser capaç de nomenar un torero com a Conseller de Cultura? Ja
es veia a venir que pintaven bastos per a un país que havia aconseguit
lliurar-se de la colla de “forajidos” com vaig sentir que els anomenava el poeta
Marc Granell en una conversa que vam tenir durant el lliurament del Premi
Micalet l’any 2016. Doncs aquells delinqüents van tornar i ho van fer disposats
a escombrar tot el que havien aconseguir reconstruir amb un govern de coalició
d’esquerres, el del Pacte del Botànic.
De moment van concedint subvencions i contractes a empreses
que estaven esquitxades pel femer de la trama Gürtel, una manera d’anunciar-nos
que hi són amb la finalitat de “forrarse”, tal com va reconèixer Eduardo
Zaplana, un ínclit expresident valencià.
Només a un cervell desballestat se li pot acudir nomenar com
a consellers dos militars a la reserva. Les connotacions que aporta això a la
gestió política són greus. Ara sí que ja gairebé hi som tots. He pensat
donar-li una idea que em semblaria sensacional: que nomeni monsenyor Rouco
Varela com a conseller d’educació. Tindria l’arc complet de tota la rància
fauna celtibèrica i podria començar una autèntica opereta.
Mentrestant, tota aquella catàstrofe s’està aixecant amb
l’altruisme, la gratuïtat i la solidaritat de persones arribades des de tot el
país, que són els únics importants i gràcies als quals aquesta societat encara
funciona, perquè refiar-nos dels polítics a aquestes alçades és voler anar amb
el lliri a la mà. Només cal confiar que l’allau actual de solidaritat els
segueixi arribant, perquè trigaran mesos a normalitzar la seva vida.
